Els versos dels calaixos. Ferran Carbó AguilarЧитать онлайн книгу.

      Introducció

      Presentem una aproximació a Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Aquesta obra no sols és una de les principals de l’autor, sinó també de la poesia en llengua catalana del segle XX. A més, es tracta d’un llibre emblemàtic per a diverses generacions de lectors del País Valencià, des de fa prop de mig segle. Avui, com abans, la seua lectura continua atraient i sorprenent, crea emocions i sensacions, enriqueix els sentiments i el pensament d’aquells que s’hi endinsen.

      Quan l’any 1970 Estellés va publicar, mitjançant la gestió de l’amic i poeta mallorquí Josep Maria Llompart i per primera vegada a Palma, el petit recull Lletres de canvi, el qual avançava alguns sonets de L’ofici de demà (editat també a Palma dos anys més tard), es va superar la dificultat de la postguerra per a l’edició i la difusió de la seua producció literària, ja que des dels inicis de la seua escriptura i fins aleshores, durant vint-i-cinc anys, només havia publicat quatre llibres, tot i haver-ne escrit, totalment o parcial, prop d’una trentena.

      Això no obstant, l’any següent, el 1971, fou el seu annus mirabilis. De colp, al País Valencià, va editar quatre títols: La clau que obri tots els panys, L’inventari clement, Llibre de meravelles i Primera audició. Aquesta nova difusió i la recepció comportaven la seua consagració definitiva, la qual recorda per allò d’any miraculós i de ser-ne quatre els llibres, el que, quasi una dècada abans, va passar amb Joan Fuster el 1962, entre les quatre obres del qual llavors es trobava l’emblemàtic Nosaltres, els valencians.

      En el cas del poeta de Burjassot, aquell 1971 tots quatre títols eren d’obres inèdites que havien estat escrites durant la llarga postguerra. La primera i la tercera, si seguim l’ordre d’esment anterior, són dues obres principals, de les essencials en la seua poesia. La segona obra és rellevant. La quarta n’és més aviat una entre tantes.