La veu del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana. AAVVЧитать онлайн книгу.
p>
LA VEU DEL REGNE
600 anys de la Generalitat Valenciana
VOLUM I
PARLAMENTS INSTITUCIONALS
LA VEU DEL REGNE
600 anys de la Generalitat Valenciana
VOLUM I
PARLAMENTS INSTITUCIONALS
© Dels textos: els autors, 2020
© D’aquesta edició: Universitat de València i Generalitat Valenciana, 2020
Il·lustració de la coberta: Mural del Salón de Cortes. Generalitat Valenciana,
Mateo Gamón (2018).
Correcció: Xavier Llopis
Maquetació: Addenda
Disseny de coberta: Quinto A Estudio Gráfico
ISBN: 978-84-9134-624-1
Edició digital
Índex
Antoni Furió, President del congrés
Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana
Mavi Mestre, Rectora de la Universitat de València
Rhamsés Ripollés Puig, Alcalde de Morella
Carmen Lázaro Guillamón, Vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals de la Universitat Jaume I
La Generalitat Valenciana en la història.
Arcadi Garcia Sanz (†), Universitat Jaume I
Presentació de l’ Acta Curiarum Regni Sardiniae
Enric Morera i Català, President de les Corts Valencianes
Lluís Guia, Universitat de València i Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea, Consiglio Nazionale delle Ricerche, Càller, Itàlia
Michele Cossa, Secretario del Consiglio Regionale della Sardegna
Gianfranco Ganau, Presidente del Consiglio Regionale della Sardegna
Luis Barcala, Alcalde de Alicante
Francisco Torres, Vicerector de la Universitat d’Alacant
Roger Torrent i Ramió, President del Parlament de Catalunya
600 anys de les Corts Valencianes, 600 de l’Arxiu del Regne de València
Fanny Tur Riera, Directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa
Violeta Barba, Presidenta de las Cortes de Aragón
Enric Morera i Català, President de les Corts Valencianes
Vuit dies per a la història. Crònica del congrés «La veu del regne»
Juan Vicente García Marsilla, Universitat de València
La veu del regne
Representació política, recursos públics i construcció de l’estat. 600 anys de la Generalitat Valenciana
El 1418, ara fa sis-cents, es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant l’època foral. En realitat, i com les seues homòlogues catalana i aragonesa, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, en la segona meitat del segle XIV, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt –el General– dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. El seu record, però, es mantindria viu en les dues centúries següents i alimentaria, primer, l’evocació nostàlgica dels historiadors romàntics i els poetes i els escriptors de la Renaixença i, després, les reivindicacions autonomistes del valencianisme polític que en reclamaria la restauració. Finalment, i en el marc de l’Estatut d’Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt d’institucions de l’autogovern valencià, entre les quals, senyaladament, hi ha el Consell i les Corts.
Amb motiu de l’efemèride, les universitats públiques valencianes van rebre l’encàrrec