La regió de l'Exposició. AAVVЧитать онлайн книгу.

LA REGIÓ DE L’EXPOSICIÓ

LA SOCIETAT VALENCIANA DE 1909

Ferran Archilés Cardona, ed.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

Coordinació editorial: Josep Cerdà (MuVIM) i Maite Simon (PUV)

Maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Elvira Iñigo

Coberta:

Il·lustració: Palau Municipal de l’Exposició Regional Valenciana de 1909 (targeta postal)

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-8024-6

Realización ePub: produccioneditorial.com

INTRODUCCIÓ

Per a Romà de la Calle

En complir-se l’any 2009, el centenari de la celebració de l’Exposició Regional, diverses institucions públiques i privades de la societat valenciana van valorar l’oportunitat d’organitzar algunes activitats en commemoració de la data. S’ha de destacar, en primer lloc, la tasca de l’Ajuntament que, pel volum de les activitats i els recursos esmerçats, es pot dir que ha capitanejat el centenari, amb una exposició a l’antiga Fàbrica de Tabacs (un ediﬁci entre la reforma i la demolició) i l’edició de diversos llibres commemoratius. Es tracta de treballs luxosos, llibres de gran format farcits d’il·lustracions, per bé que amb un interés prou més limitat pel que fa a les aportacions al coneixement.1 Aquesta funció ha correspost als treballs col·lectius –acompanyats també d’importants exposicions en els dos darrers casos– promoguts per la Cambra de Comerç, l’Ateneu Mercantil i la Universitat de València.2

És en el mateix esperit d’aquestes darreres contribucions en el que s’emmarca la celebració els dies 14 i 15 d’octubre del 2009 de les jornades «La regió i l’Exposició: la societat valenciana del 1909», organitzades pel Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) a proposta de Romà de la Calle, i sota la direcció acadèmica de Ferran Archilés. Aquelles jornades es van plantejar no tant com una anàlisi de l’Exposició mateixa (tasca que creguérem que les activitats en marxa estaven ja cobrint a bastament) com de la societat valenciana del 1909, i més en general del primer terç del segle XX. És a causa de l’enorme interés de les ponències presentades que naix la decisió d’editar aquest volum que recull la participació de gairebé tots els autors que participaren en les jornades.

Tot plegat, i aquest volum mateix no és aliè al nou context, cal afirmar que la commemoració de l’any 2009 ha despertat l’interés per una justa i necessària reconsideració del lloc i el valor que l’Exposició tingué per a la València del moment i per al futur. Fet i fet, cal destacar la publicació de dos treballs, de naturalesa ben diferent, que en els anys precedents van obrir foc per a la reconsideració del lloc que corresponia a l’Exposició. En primer lloc, el treball de Fernando Vegas López-Manzanares, que plantejava una rigorosa anàlisi de l’abast real de les construccions que conformaren l’Exposició.3 En segon lloc, l’assaig València i Barcelona de Josep Vicent Boira, que plantejava, al si d’una reﬂexió més àmplia sobre l’arc mediterrani, una nova valoració del signiﬁcat que per a la societat (i l’economia) valenciana tingué l’Exposició.4

En realitat, aquesta no és la primera vegada que l’Exposició ha estat commemorada. L’any 1959, l’Ateneu Mercantil va commemorar-ne ja els cinquanta anys, amb un abast destacable pel que fa al ressò en la premsa de la ciutat de València del moment, quan encara alguns testimonis estaven vius. Resultat d’aquells esforç fou l’edició d’un exemplar especial, profusament il·lustrat del Boletín Informativo y Cultural Ateneo Mercantil, dedicat monogràament als cinquanta anys de l’Exposició, amb una extensa nòmina de col·laboradors, que incloïa des de les autoritats civils i religioses del moment fins a ﬁgures del món intel·lectual –Joan Fuster, Xavier Casp o Eduard López Chavarri, tot passant per Simon Cano, Vicent Ventura o Sabino Alonso. L’Ateneu es trobava aleshores sota la presidència de Joaquin Maldonado –la qual cosa en part explica la nòmina tan diversa del treball commemoratiu–, un altre patrici valencià d’alçada no menor que Tomás Trenor. Era una València que feia tot just dos anys que havia patit els efectes de la riuà i l’Ateneu, a través del seu director, tractava de reﬂexionar des del desatés present de la ciutat. Per això Maldonado insistia, sobretot, en el sentit d’unitat que Tomás Trenor havia sabut infondre, deia, a la societat valenciana del moment. «Y puesto que la Providencia nos ha señalado con la advertencia de la riada, la obra común que debe realizar Valencia, si no quiere desertar del importante puesto que le corresponde, unámonos todos para obtener dicho logro y nos haremos dignos de tal ejemplo» eren les paraules de Maldonado, formalment molt correctes però que entre línies prenien un sentit precís.5 D’aquesta manera, l’Ateneu situava la commemoració en el marc d’un nou repte per a la societat civil valenciana. Podríem dir que quan més s’exaltara l’Exposició, més clar seria el contrast amb la València del 1959.

Aquest exemple del cinquantenari ens serveix per a recordar que, certament, tota commemoració forma part de manera inevitable, d’una o altra «política de la memòria», o de polítiques rivals de la memòria, quan s’escau (que sol ser quasi sempre). La «memòria» en una societat donada (allò que s’entén, amb més o menys precisió, per «memòria col·lectiva») no és, o no ho és una manera simple, un intent d’abocar-se al passat amb voluntat de coneixement. No cal ni dir que qualsevol commemoració, i així les de l’Exposició Regional del 1909, pot acomplir també aquesta funció. Però una commemoració respon sempre als interessos, necessitats o expectatives del present.6

És per això que no sembla exagerat aﬁrmar que la imatge que s’ha volgut traçar des d’algunes de les institucions públiques, i especialment des de l’Ajuntament de València, de la commemoració del centenari de l’Exposició està veritablement molt marcada pel presentisme. No crec que poden interpretar-se d’una altra manera les paraules preliminars de l’alcaldessa Rita Barberá al llibre que fa, d’alguna manera, de catàleg dels actes i exposicions:

Cuando D. Tomás Trénor –en aquel entonces recién nombrado Presidente del Ateneo Mercantil de Valencia– consiguió la aprobación unánime de su propuesta para organizar una Exposición Regional que exaltara la capacidad de iniciativa, creación y dinamismo de la economía valenciana, comenzaba una nueva y apasionante etapa que, cien años después, nos sitúa por méritos propios en la vanguardia y la modernidad que caracteriza este siglo XXI.7

Evidentment, aquesta mena de lectura historicista estableix una connexió directa, necessària entre el passat i el present, entre 1909 i la València del 2009. Des d’un punt de vista estrictament històric això no és possible, ja que els qui van dissenyar i desenvolupar l’Exposició no ho van fer pensant en cent anys després ni podien fer-ho. Però, aquesta vinculació entre el present i el passat sí que ens diu molt sobre la voluntat d’interpretació i d’apropiació mitjançant la commemoració, dels esdeveniments de 1909. No sembla casualitat que l’acte al qual, ﬁns ara, s’hi ha donat més ressonància haja

Скачать книгу