Collectanus Cartusiae Vallis Iesuchristi MCCCCLIIII. Autores VariosЧитать онлайн книгу.
tant per esmolar periòdicament les plomes, com per tallar els fulls de pergamí. Es tracta d’un instrument fonamental, ja que la iconografia medieval representava normalment l’escrivent amb la ploma en una mà i l’scalpellum en l’altra. Així ho mostra, per exemple, el retaule de la Visitació (c. 1455-1460) atribuït al mestre de Sogorb.[50] Ací es representa sant Lluc quan escriu l’Evangeli (Exsurgens Maria abiit[51] in montana cum festinatione, in civitatem Jude: et intravit in domum Zacharie, et salutavit Elisabeth, Lc 1, 39-40) proveït de penna i scalpellum. Al pupitre, a més, hi ha un tinter en forma de banya.
Les Consuetudines esmenten, encara, dos objectes propis de l’activitat del copista, això és, les tabulae i el graphium. Les primeres són les tauletes encerades sobre les quals s’escrivia amb el punxó metàl·lic o amb un altre material dur, que permetia traçar-hi les lletres. En aquest moment, final de l’edat mitjana, però, aquests dos objectes ja no són imprescindibles per al cal·lígraf, llevat que s’entenguen les tabulae com el «bloc —notes ou l’aide— mémoire de l’époque».[52]
* * *
Una vegada arribat a Escaladei i informat convenientment pel bibliotecari dels fons disponibles, degué seleccionar els textos que havia de transcriure segons les necessitats del monestir. Així, a la tardor de l’any 1453 o en els primers mesos de 1454, va tallar els pergamins i va preparar els quaderns per donar començament a la transcripció, que va concloure la vespra de santa Llúcia de l’any 1454, com ell mateix proclama en el colofó: «Et perfeci dictum Collectanum in vigilia beate Lucie, virginis, anno Domini Mº CCCCº LIIIIº».[53] Es tracta d’una còpia d’excepcional qualitat tècnica, com es descobrirà en analitzar materialment el manuscrit.
Dom Nadal Yvanyes, instal·lat a Escaladei, es va lliurar amb entusiasme i decisió a copiar el text desitjat. Tal vegada quan va preparar els folis, va copiar el text i el va decorar, tenia presents les paraules de dom Guigo I, cinquè prior general de l’orde de la Cartoixa, referides als llibres: «Libros quippe tanquam sempiternum animarum nostrarum cibum cautissime custodiri, et studiosissime volumus fieri, ut, quia ore non possumus, Dei verbum manibus predicemus».[54] En aquest punt, convé reclamar l’atenció sobre la frase et studiosissime volumus fieri, ja que ajuda a entendre l’acurada execució de dom Nadal Yvanyes. Guigo I associava la veu silent del text a la predicació del verbum Dei i, per aquesta raó, la mà que escriu assimila a la labor de còpia els valors que la segona epístola als Corintis 3, 6: littera enim occidit, Spiritus autem vivificat, atribueix a l’oralitat.
3. LIBROS ... STUDIOSISSIME VOLUMUS FIERI [55]
La cura en l’elaboració del manuscrit va presidir la preparació de tots els seus elements. Fra Nadal Yvanyes va estar atent a l’adverbi, studiosissime, que li recordava de quina manera havia de procedir-hi. I així ho va fer. La primera cosa que crida l’atenció és l’enquadernació del llibre. Les cobertes de fusta (139 × 87 mm) folrades de cuir repujat mostren una sanefa exterior que envolta el conjunt, enriquida amb motius florals presents també en els quatre angles interiors. Al centre destaca un oval a l’interior del qual apareix representat un calvari amb tres creus.
El cuir està deteriorat en el lateral dret, el lloc concret en què se subjectaven els tancadors metàl·lics, que en l’actualitat han desaparegut. La recent restauració de l’enquadernació ha reforçat el cuir original i l’ha fixat sobre una pell adherida a la taula. La pell original està danyada, no sols en els tancadors, sinó també en el llom i en la part posterior, de la qual es conserva només la meitat del cuir original.
El llibre està compost per quaderns de pergamí, de bona qualitat, els fulls
del qual (126 × 85 mm), estan encarats continuant la seqüència: pèl-pèl, carncarn. El manuscrit en l’estat original va estar compost per un total de trenta quaderns. Hi predominen els quaterns segons l’ordre de successió següent: comença un septern, sense numerar, en què es transcriu el calendari i les oracions que precedeixen el Psalterium firat, la disposició dels quals és:
Quadern 1
A partir d’aquest moment comencen els quaterns utilitzats en la confecció dels quaderns 2 a 22, corresponents als folis Ir a CLXVIIIv. Tots disposen del reclam corresponent, com s’indica en la taula que s’hi adjunta. A partir del segon quadern, coincidint amb l’inici del Collectanus, fra Nadal Yvanyes va incorporar el número de foli amb tinta roja entre les dues línies de guia superiors. Aquesta pràctica només s’interromp entre els folis CLXXIV i CCXII, tots dos inclosos, per falta dels folis corresponents, ja que els van tallar amb posterioritat a la confecció definitiva del manuscrit. S’interromp també entre el CCXXV i el CCXXX, encara que en aquesta ocasió el salt es deu, quasi amb tota seguretat, a un error de copista, ja que en cap moment no s’ha interromput el text, com mostra el tenor del versicle del Psalm: V. Ne perdas| cum impiis Deus animam meam (Ps 25, 9), transcrit entre el verso del fol. CCXXV i el recto del CCXXX.
El manuscrit ha perdut, a més, el text transcrit entre els folis CLXXIVr i CCXIIv. Del conjunt dels quaderns, els números 23 i 28 es presenten incomplets en l’actualitat. El primer, el número 23, ha perdut tres folis, els numerats com a CLXXIV, CLXXV i CLXXVI.
Quadern 23
Aquesta és la raó per la qual el text s’interromp en el fol. CLXXIIIv, en l’apartat dedicat a la transcripció dels himnes. Hi falten des del fol. CLXXIVr fins al CCXIIIr, folis corresponents als quaderns números: 24 (quatern, f. CLXXVIICLXXXIV), 25 (quatern, f. CLXXXV-CXCII), 26 (quatern, f. CXCIII-CC), i 27 (quatern, f. CCI-CCVIII). El quadern número 28 (sextern incomplet) comença acèfal, ja que ha perdut les quatre primeres pàgines, les numerades com a CCIX, CCX, CCXI i CCXII, i és per això que el text comença en el f. CCXIIIr amb l’ofici de Beata.
Quadern 28
El quadern núm. 29 és un quatern. La numeració és la corresponent a un sextern (f. CCXXIr-CCXXXIIv), però ha d’advertir-se que hi falten els folis CCXXVI, CCXXVII, CCXXVIII i CCXXIX, sense que s’interrompa el text. El número 30 és un quatern amb el qual conclou el manuscrit i deixa interromput el text transcrit.
Resumint, a hores d’ara, el manuscrit del Collectanus l’integren 254 folis, 14 dels quals no estan numerats i 240[56] presenten xifres romanes contemporànies a l’escriptura del text. Apareixen situades al marge superior del recto de cada foli, entre les línies de guia superior i la primera del recto. Posteriorment a l’enquadernació, van tallar els folis que van entre el CLXXIV i el CCXII, ambdós inclosos, i, per error del copista, la numeració salta des del f. CCXXV al CCXXX, encara que no s’ha perdut text. La grandària dels folis és de 126 × 85 mm, a l’interior de la qual es va dissenyar la caixa d’escriptura en què s’allotjàs perfectament el text i les dimensions del qual són: 81 × 52 mm, l’espai d’escriptura incorpora 21 línies, separades entre si per una distància aproximada de 4 mm.
TAULA DELS QUADERNS
Al marge inferior dret del verso del darrer foli de cada quadern, va localitzar Nadal Yvanyes, en posició vertical,