Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVVЧитать онлайн книгу.
com en grau de appel·lació, ab què en la primera instància se haja de pronunciar francament, com en segona instància y grau de appelació haja de venir a càrrech dels littigants.
3. Ítem, que lo dit senyor haja de nomenar y nomene justícia, jurats y consellers per al consell particular que li parexerà, los quals haja de nomenar per a la elecció de officials tres persones cascun any, dos per a llochtinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaff, en los temps y dies qu·és costum en lo present regne, de los quals lo dit senyor haja de nomenar lo que li parexerà per al càrrech que li serà portada la elecció.
4. Ítem, que dits pobladors sien obligats a fer y tenir residència personal en sa casa, domicil·li y capmajor en dit lloch per temps de quatre anys contínuos. E si cas serà que, si dins los dits quatre anys del dia de la recepció del present acte, en quant se’n volguesen anar aquells o algú de aquells a viure en altres parts juntament ab dita sa casa, domicil·li y capmajor per temps de un any contínuo, la casa y terres del tal que serà estat absent encórrega en pena de comís, y dit senyor tinga facultat de stablir-les a altra persona. E si faran dita residència per temps de dits quatre anys contínuos, les dites terres y possessions resten propriis de aquells. E si passat dins dit termini se’n volguessen anar a viure a altra part, contant ab lo senyor y obtesa llicència de aquell per a vendre dites cases y terres, ho puxen fer pagant dos sous per lliura de lluïsme, reservant lo dret de fadiga a dit senyor pertanyent, ab què la tal persona que comprarà dites casses y possesions se haja de avassallar en dita e present baronia.
5. Íttem, que los dits pobladors sien obligats a conservar les casses, terres e possessions que se’ls stabliran, a ús de bon adquiridor e bé millorar y en res no deteriorar aquelles, y que en les terres de la horta no puguen plantar arbres que impedixquen les collites, sinó sols en los màrgens y alrededor de les heretats. Y les moreres, que·ls puixen plantar per hon vullen, y si per cas dexasen de cultivar aquelles, que lo senyor lo puga compelir ab penes y manaments y fer-les cultivar a despesses de aquells, sens que puguen arrancar ningun arbre del fruyt del qual se dega dret a la senyoria.
6. Íttem, que los molins, forns, carniceries, tendes, tavernes, flaqueries, hostals, almàssares, devesses, pinars, herbes, herbatjes, montatjes, arbres y degolles, penes y passatjes y totes les demés regalies, y les terres que no seran stablides, ara o en altre qualsevol temps, sien del senyor y resten sens que ninguna persona sinó lo senyor puixa tenir ninguna de les dites regalies. Y que dits nous pobladors sien obligats a moldre en lo molí y coure en lo forn del senyor, sots pena de xixanta sous, y que tinguen obligació de comprar la carn de la carniceria sens que ningú puga tenir tenda, taverna ni puga vendre per menut vi ni altra ninguna cosa, sots la mateixa pena de xixanta sous; y lo que serà de sa collita en respecte del vi, li puguen vendre com voldran; y que los molins se arrenden ab pacte que si lo moliner gastarà la farina per falta de no estar los molins bons, haja de pagar lo tal dany a la tal persona a qui·l farà.
7. Ítem, que un dia cascuna semana pugen tenir mercat en lo dit lloch, en lo qual dia puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, sens pagar dret algú a la senyoria.
8. Ítem, que totes les casses, terres y possessions in perpetuum sien y resten tengudes sots directa senyoria del dit senyor y sos successors, ab fadiga e lluïsme y tot altre plen dret enphitheòtich segons furs de València, y que cascuna de dites casses haja de fer y faça de cens cascun any cinch sous pagadors a Nadal y sent Joan mijerament. Y si voldran ajuntar alguna altra casa per a fer major la que se’ls stabliran, hajen de pagar altres cinch sous de cens totstemps que entrarà en ella altre poblador.
9. Ítem, que en cas de venda de qualsevol casa o terres, hajen de demanar llicència al dit senyor que tinga la fadiga dins treynta dies, y li hajen de pagar dos sous per lliura del dret de lluïsme.
10. Ítem, que hajen de pagar per partició de fruyts a la dehena part, comprehenent-se en esta dehena part lo ters delme ans de tot delme, així de forment, panís, dacça, civada, sigrons y altre qualsevol gènero de llegums.
11. Ítem, que així mateix hajen de pagar la dehena part del lli, cànem, anous y de les panses y del vi, com les panses les hajen de donar seques y lo vi veremat y, fet lo vi, hajen de pagar a la quinzena part.
12. Ítem, així mateix hajen de pagar la dehena part de la grana y aquella la hajen de portar a la casa del senyor o a qui estarà en son lloch, sens que puguen cullir aquella sens llicència del senyor, y deu anys francament.
13. Ítem, que de cada heretat que se establirà a cascú, hajen de pagar cascun any dos diners per jornal.
14. Ítem, que hajen de pagar delme del ganado y llana conforme se à acostumat, com és de deu caps, hu, y de deu arroves de llana, huna.
15. Ítem, lo dit senyor los dóna llicència per a què puguen pasturar los ganados en lo bobalar que tenien antiguament los moriscos.
16. Ítem, lo dit senyor los dóna a dits nous pobladors tots los olivars de la senyoria y que aquells se’ls hajen de repartir per eguals parts, e que pug<u>en vendre ab llicència.
17. Ítem, que dits pobladors puguen tallar tots los pins que voldran per a fer carbó y per a ses casses, exceptant emperò los que estan en les vertents de Xúquer, y que en aquelles, com sien sechs, los puguen tallar, portar y fer carbó, y puguen tallar altre qualsevol gènero de fusta excepto les carrasques, com aquelles no·s puguen tallar si<nó> decimant, dexant rama y codo segons és costum.173
18. Ítem, que de el espart ni de el herbatje per a les colmenes que dits pobladors tindran, no hajen de pagar cens algú.
19. Ítem, lo dit senyor los concedeix a dits pobladors que de totes les moreres, vinyes o figueres que aquells plantaran no hajen de pagar censal algú per temps de deu anys, com lo dit senyor los fa franchs de dits drets.
20. Ítem, lo dit senyor los dóna llicència per a què puguen caçar en reclams o en escopeta qualsevol gènero de caça, excepto los tres mesos vedats de la cria, y així mateix dits pobladors puixen peixcar en lo riu y en los charcos.
21. Ítem, que los jurats y consell de dit lloch puguen posar qualssevol taches o sises per al benefici del dit lloch, precehint llicència del dit senyor.
22. Ítem, que dits nous pobladors tinguen obligació de portar cascun any a València vint caffiços de forment del dit senyor, pagant-los aquell dotze reals per cada cafiz, havent pont.
23. Ítem, que dit senyor tinga obligació de fer portar les moles dels molins fins a hon se à acostumat de fer-les portar, que és a la Foya de la Carrasca, y que de allí fins als molins en donarà cada casa poblada tres jornals, y lo dit senyor ad aquells cent reals per a ajuda de cost; y que succehint lo dit cas de haver de portar les moles los dits pobladors, hajen de portar la moltura a dits molins a colmo y pagar la maquila a ras.
24. Ítem, que dits vassalls tinguen obligació de conservar la pont a ses despeses, com lo dit senyor los donarà aquell acabat de cal y canto. Y per a este cas y conservació del dit pont y per a qualssevol altres obs, los dóna la tenda de dit lloch o llochs sia de la universitat de dit lloch, y així mateix la mitat de les reses que·s dehuen174 del pontatje y per éntregue les assadures de la madera.
25. Ítem, que dits vassalls tinguen obligació de conservar les séquies y <a>dobar aquelles sempre que serà menester, y hajen de obehir al sequier que cascun any se nomenarà.
26. Ítem, que dits vassalls no tinguen obligació de pagar pensions de ningun censal que dita baronia responga, així per conte dels moriscos com per conte del dit senyor, y el dit senyor los fassa carta de indempnitat, y que totstemps que seran executats per dites rahons, es puguen reservar los fruyts que aquell rebia per a pagar dites pensions y despesses.
27. Ítem, ab pacte que dits vassalls hajen de ser conservats y se’ls stabliran les terres que hui tenen cascú de aquells de les tretes per sorts, y si n’i aurà algú que tinga agravi en ser curta sa sort, se li reffarà dels que resten de la senyoria a coneximent dels experts nomenadors.
28. Ítem, ab pacte que si alguna dona enviudarà, que aquella sia senyora de