Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII). AAVVЧитать онлайн книгу.
dicte elemosine vos honorabilem Franciscum Vidal,276 licet absentem tanquam presentem, ad petendum, exhigendum et recipiendum a quibuscumque universitatibus, collegiis et singularibus personis omnes et singulas peccunie quantitates debitas et debendas dicte elemosine pro pensionibus racione censualium et annualium prestacionem. Et de ipsis pensionibus seu quantitatibus omnibus et singulis apocas et aut alias pertinentes cautelas faciendum fieri faciendum, concedendum et firmandum. Et ad recipiendum omnes et singulas quantitates debitas et debendas racione laudimiorum, prediorum emphiteoticalium que sub directo dominio dicte elemosine tenentur et de cetero tenebuntur, retenta potestate iuris fatice et iuris laudandi contractus, quorum occasione fatica pertineat dicte elemosine et ius laudandi et de nuda recepcione dictarum quantitatum laudimiorum valeatis apocas aut alias pertinentes cautelas facere et firmare, ius vero laudandi et fatice nobis et nostri in hoc successoribus remanente et maiordomus pro ipsa elemosina et pro nobis, conferimus eciam vobis potestatem ad omnes et singulos actus iudiciarios <et extraiudiciarios et> iudiciorum preparatorios quos exercere valeatis libellum vel libellos verbo vel scriptis proponendo et recipiendo, excipiendo, replicando, triplicando et aliud tam active quam passive dicendo et proponendo, de calumpnie et veritate dicenda iurando et exadureso prestari calumpnie iuramentum instando. Testes instrumenta et alia probacionum genera producendo et personas et dicta testium corroborando et personis et dictis testium contradicendo et obiciendo et in causis renunciando et concludendo, sentencias interlocutorias et difinitivas audiendo, correcciones petendo, recursos emittendo et correccionem et recursum causas purgando et agravaminibus apellando et correccionum recursuum et apellacionum causas prosequendo. Exsecuciones, emparas, sequestra, tuiciones et alia utilia instando et alia omnia et singula sine quibus predicta comode expediri non possent instando||18v et faciendo. Et si expedierit aut necesse fuerit quascumque quantitates a curiis vel iudicibus recipiendo, cavendo et satisdando sub pactis, obligacionibus et renunciacionibus necessariis et aliis solitis et aliis vobis benevisis satisdando et fideiussori indempnitatem promittendo procuratorem vel procuratores ac unum vel plura de predictis sustituendo et eum vel eos revocando. Et generaliter conferimus vobis potestatem ad omnia et singula sine quibus predicta expediri non possent. Et promittimus in posse notarii infrascripti ut perssone publice loco, vice et nomine omnia et singulorum quorum intersit stipulantis et recipientis relevantes vos et substituendos a vobis ab omni onere satisdandi iudicio sistere et iudicatum solvere eum omnibus et singulis iudicatum solvi clausulis et nos habere ratum quicquid per vos et a vobis sustituendos in predictis et super ipsis actum fuerit sine gestum et non revocare sub bonorum dicte elemosine obligacione.
Quod est actum Valencie die vicessima prima aprilis anno a Nativitate Domini millesimo quadrigentesimo septuagesimo.
Sig (signes) na nostrum Guillerme Çaera, Petri Bou, Ludovici Johan, Micaelis Andrés, Johannis Alegre et Bernardi de Penaroga, administratorum predictorum qui hec laudamus, concedimus et firmamus.
Sig (signe notarial) num mei Johannes Gómiz, maiordomus predicti, qui hoc dicto nomine laudo, concedo et firmo.
Testes huius rei sunt Franciscus Johan, scriptor, et Petrus Santes, sartor, Valencie commorantes.
Scriptum in presenti supra et in precedenti carta huius medii folii papiri fuit sumptum a nota publici instrumenti acti in posse mei Ambrosii Alegret, auctoritate regia notarii publici Valencie, in quorum fidem me subscribo et meum apono sig (signe notarial) num.
[INSTITUCIÓ DE LA CONFRARIA PER A MARIDAR DONZELLES I VIUDES]
||22r En nom de Nostre Senyor Iesu Christ e de la sua beneyta Mare madona Sancta Maria e de tota la cort celestial. Aquest libre feu fer en Pere Johan, majordom de la Confraria de les Òrphenes, per tal com estava en un libre veill de pregamí e perquè totstemps se trobàs la hordenació de la confraria e tots los sensalls que ella ha ne per temps haurà, feu-lo traslatar en aquest libre de pregamí perquè sia per totstemps. Començàs de traslatar a XV dies del mes de abril en l’ayn de la Nativitat de Nostre Senyor M CCC XC e IX.
Com lo Nostre Senyor Déus el començament creàs lo cel e la terra e aprés creàs home e de la costa del home creàs fembra, dix aquells: «Crexets e multiplicats e recomplits la terra».277 Lo qual creximent e multiplicament és atorgat al humanal linatge a aquells, ço és a saber, qui viuen en matrimoni e no a altres. E per açò com en matrimoni són grans tres béns, ço és, fe[r] infans e sagrament e dels infans que ixen del matrimoni se cové multiplicar les gens e recomplir la terra. E car moltes fembres, infantes vèrgens, vídues per fretura de dots, com no han de la substància del món no troben ab qui pusquen fer matrimoni, e roman la procreació dels infans.278 E per consegüent, lo multiplicament de gens d’||22v aquells, ço és a saber, que sens peccat actualmente poden multiplicar axí com és en matrimoni. E per amor d’açò nós,279 humils ciutadans de València, volens e entenens [fer] plaer al Nostre Senyor Déus, qui fo auctor del matrimoni en procreació de infans e en multiplicament de gens per sagrament de matrimoni, e a tolre occasió a aquelles fembres vèrgens o vídues qui volran multiplicar e procrear infans faen matrimoni, a què per fretura de dot no pusquen, venir en peccat de carn, ne perdre lurs ànimes, a honor del Nostre Senyor Iesu Christ e de la sua gloriosa Verge beneyta Mare e de la cort celestial e al comunal profit de fembres vèrgens e vídues pobres e de la ciutad de València, e de consentiment del senyor rey en Jacme a nós otorgat ab carta sua, bollada de plom, fem aytals ordenamens:
[1] Primerament, que siam X companyons servidors de Déu e cascun de nós a la dita almoyna a començar e regir e a tenir aquella perpetualment en bon estament del nostre propri, cascun de nós de ço que Déus nos ha acomanat M sous de reals de València, e axí són en suma X milia sous, dels quals X milia sous sia comprada renda per los dits regidors o per la major partida, la qual renda sia perpetualment de la sobredita almoyna.280 E en cascun any sia partida a coneguda dels dits regidors o de la major partida. E·n axí emperò que·ls sobredits X regidors de la dita renda e almoyna no pusquen per negun temps créxer a ensús ne aminvar de X a avall.281
[2] E encara ordenam que dels X sia I elet majordom per los IX en la festa de Paschua de Resurrecció.282 E axí en cascun any e per totstemps en la dita festa, lo qual major-||23rdom, ab conseyl e ab volentat dels IX compayons o de la major partida, sia tengut per cascun any maridar òrphenes, vídues pobres o altres infantes pobres, e per totstemps e per cascun ayn de la renda e de les rendes de la almoyna e dels altres esdevenimens que exiran de la renda qui serà asignada a la dita almoyna d’aquesta obra tan piadosa.283 E per açò aquell qui serà majordom puscha collir e sia tengut de collir e de pendre la dita renda e la almoyna feelment, e que en lo dia que serà elet jur en poder dels IX o de la major partida totes les dites coses observar feelment segons son poder. E quant s’esdevendrà que alcun dels dits X regidors morran, los sobredits IX, dins X dies aprés la mort d’aquell, sien tenguts de elegir altre regidor covinent en loch del mort per lo sagrament que fet auran, e d’aquell pusquen aver e pendre com més pusquen a profit de la dita almoyna.284 E cascun dels sobrevinents X sia tengut de fer cantar X misses per ànima del deffunt, cascun del seu propri, dins un mes aprés la mort d’aquell.285
[3] Enadim encara al dit ordenament que si alguna fembra verge e pobre voldrà entrar en orde e en virginitat que·ls dits regidors o la major partida li pusquen fer a vida covinent de la renda e almoyna sobredita.286
[4] Encara ordenam que per nós e per aquells que aprés nós vendran sia mès e asignat acaptador, lo qual port bací e acapte en ajuda de la dita almoyna, lo qual sia hom de bona vida.287
[5] Encara ordenam que cascun de nós tots X siam tenguts de donar en sa vida per cascun ayn XX sous en lo dia de Paschua de Resurrecció288 e semblantment aquells que aprés nós seran sien tenguts metre en la dita festa ||23v cascun d’ells XX sous de nós tots X sia mès e posat en la caxa que·l majordom tendrà segons que avayll se segueyx. Per tal que quant hi aurà M o deu milia sous que·n fos comprada renda e açò tant tro que y agués M sous de renda, per dues raons: la primera, que si alcun d’aquells venia a pobrea sens culpa sua, que d’aquella renda fos sostentat.289 L’altra rahó, que si alcun d’aquells