Эротические рассказы

Los carniceros y sus oficios. AAVVЧитать онлайн книгу.

Los carniceros y sus oficios - AAVV


Скачать книгу
del concejo local para todas la cuestiones relativas al ganado. Esta práctica ganadera, que los observadores externos consideraban poco racional, por no permitir un control sistemático de los rebaños y facilitar la pérdida de parte de las mieses, estaría en vigor hasta mediados del siglo XV, puesto que los campesinos menorquines continuarían considerando que, a pesar de sus inconvenientes, minimizaba esfuerzos y costes.

      Este sistema ganadero autóctono sufriría, a mediados del siglo XIX, los efectos de los enfrentamientos de banderías locales y las secuelas, largas y prolongadas, de la guerra civil catalana. Tanto los unos como las otras redujeron considerablemente, pero no colapsaron, las salidas de ganado de carne y de balas de lana rumbo a Mallorca y Cataluña.

      * Este trabajo es resultado del proyecto de investigación «Mercados y comercialización de vituallas en el Mediterráneo occidental, siglos XI-XV: factores e indicadores de desarrollo e integración regional y supraregional», reconocido y financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (HAR2016-80298-P). Abreviaturas empleadas: ACA = Archivo de la Corona de Aragón, ACM = Arxiu Capitular de Mallorca, AHCB = Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ARM = Arxiu del Regne de Mallorca, C = Cancillería (cast.), ECR = Escrivania de Cartes Reials.

      1 Que ha sido regestado por Antoni Maria Aragó y Rafael Conde: El Llibre Vermell de Ciutadella. Catàleg dels seus documents. Barcelona, 1977.

      2 Ramón Rosselló: Aportació a la història medieval de Menorca. El segle XIII. Ciudadela, Consell Insular de Menorca, 1980. Id.: Aportació a la història medieval de Menorca. Segle XIV(Reis de Mallorca i Pere el Cerimoniós). Mahón, Consell Insular de Menorca, 1985. Id.: Aportació documental a la història de Menorca. El segle XV. Ciudadela, Consell Insular de Menorca, 1982. Id.: Llibre del notari de Ciutadella Jaume Riudavets. 1450-1453. Mahón, Consell Insular de Menorca, 1982. Id.: «El notari Jaume Comes», Revista de Menorca, LXXVI (1985), pp. 193-260.

      3 Véase infra, notas 21, 40, 42, 43, 46, 47, 48, 125, 183 y 185.

      4 Véase infra, notas 181 y 205.

      5 Véase infra, nota 83.

      6 Véase infra, nota 147.

      7 Véase infra, nota 147.

      8 Joan Josep Fornós y Antoni Obrador: «Geología de Menorca», en V. M. Rosselló, J. J. Fornós y Ll. Gómez-Pujol (ed.): Introducción a la Geografía Física de Menorca. Guia de campo de las XVIII Jornadas de Geografía Física. Palma de Mallorca, Asociación de Geógrafos Españoles / Universitat de València / Universitat de les Illes Balears / Societat d’Història Naturals de Balears, 2003, pp. 31-35; Bernardí Gelabert: «La estructura geológica de Menorca: las zonas de Tramuntana y Migjorn», en Ibid., pp. 39-43.

      9 J. J. Fornós y A. Obrador: «Geología de Menorca»…, pp. 36-38; Guillem Xavier Pons y Lluís Gómez-Pujol: «Introducción al medio físico de Menorca», en V. M. Rosselló, J. J. Fornós y Ll. Gómez-Pujol (ed.): Introducción a la Geografía Física de Menorca…, p. 6.

      10 G. X. Pons y Ll. Gómez-Pujol: «Introducción al medio físico de Menorca»…, p. 7.

      11 Oriol de Bolós, René Molinier y Pere Montserrat: Observations phytosociologiques dans l’île de Minorque. Barcelona, Universitat de Barcelona, 1970, pp. 8-10.

      12 Ibid., p. 146.

      13 Ibid., pp. 31-36; Ecosistemes terrestres. Mahón, Consell Insular de Menorca, 2004, p. 10.

      14 O. de Bolós, R. Molinier y P. Montserrat: Observations phytosociologiques…, pp. 20-26.

      15 Ibid., pp. 26-31.

      16 Ibid., pp. 47-55.

      17 Ibid., pp. 113-121.

      18 El lugarteniente general de las islas, en marzo de 1346, restringió las exportaciones de leña menorquina a Mallorca y prohibió cortar árboles para fabricar cenizas, sin una licencia especial de las autoridades locales: R. Rosselló: Aportació. Segle XIV…, pp. 230-231.

      19 O. de Bolós, R. Molinier y P. Montserrat: Observations phytosociologiques…, pp. 121-145; Maria Àngels Cardona: «El mon vegetal», en Enciclopédia de Menorca. Ciudadela, Obra Cultural de Menorca, II, 1988, pp. 102, 113-114, 119 y 124-127.

      20 Joan Pons: «El batlle de les ovelles de l’illa de Menorca, una institució comunal oblidada (s. XVI-XIX)», Estudis d’Història Agrària, 17 (2004), p 707.

      21 Francesc Hernández Sanz, Compendio de Geografía e Historia de la isla de Menorca. Mahón, s. ed., 1908, p. 159.

      22 Que ha sido traducida al francés y al catalán: L. Sabbha y A. Ammi: «Les Baléares vues par un géographe arabe», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, XXXIII (1968-1972), pp. 622-625; Miquel Barceló: «Alguns problemes d’història agrària mallorquina suggerits pel text d’al-Zuhri», en M. Barceló: Sobre Mayurqa. Palma de Mallorca, Museu de Mallorca, 1984, p. 50.

      23 M. Barceló: «Alguns problemes d’història agrària…», p. 50.

      24 Del cual se ha perdido el original y solo se conserva una copia, de 1281, en la Biblioteca Nacional de Francia (Ms. Latins, 9261). Fue publicado, a mediados del siglo XIX, por Louis de Mas Latrie: Traités de paix et de commerce et documents divers concernant les relations des chrétiens avec les Arabes de l’Afrique septentrionale au Moyen fige. París, Henri Pilot, 1866, pp. 182-185. Esta edición ha sido reimpresa reiteradamente, a menudo sin compulsarla con el original: Ambrosio Huici y María Desamparados Cabanes: Documentos de Jaime I de Aragón. Valencia, Anubar, I, 1976, pp. 274-277; Llorenç Pérez: «Corpus documental balear. I: Reinado de Jaime I (1128-1235)», Fontes Rerum Balearium, I, (1977), pp. 74-76; Miquel Barceló: «El tractat de Capdepera de 17 de juny de 1231 entre Jaume I i Abu Abd Allah Muhammad de Manurqa. Sobre la funció social i política dels fuqaha», en M. Barceló: Sobre Mayurqa…, pp. 82-84. La edición más recomendable es, sin embargo, la que hizo, con motivo de unas jornadas de estudio específicas, Antoni Mut: «El document del tractat de Capdepera, de 1231 (estudi codicològic, transcripció i traducció)», en Actes de les jornades d’estudi i debat. El tractat de Capdepera de 1231 i la independència de Menorca. Palma de Mallorca, Ajuntament de Capdepera, 2009, pp. 17-76.

      25 «Ad mayorem etiam recognitionem vestre dominationis promittimus vobis et heredibus vestris […] dare singulis annis nonagentos almudinos ordei et centum tritici […] et centum cabeças inter boves et vacas, qui sunt duobus annis usque ad sex, et trescentes cabeças inter capras et capronos et ducentes cabeças inter moltones et oves, et duo quintaria de mantega» (M. Barceló: «El tractat de Capdepera…», p. 82).

      26 Pau Cateura: «La Menorca musulmana en temps dels cristians (1230-1287)», en I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manurqa de Said Ibn Hakam, un país islàmic a Occident. Ciutadella, Publicacions del Born, 2005, pp. 31-32.

      27 ARM, 342, f. 11v. Antonio Ortega: «Navegación mediterránea por el Atlántico. El caso de Mallorca (1230-1349)», Minius, 21 (Vigo, 2013), p. 51.

      28 Jaume I: «Llibre dels feits», en F. Soldevila (ed.): Les quatre grans cròniques. Barcelona, Selecta, 1971, p. 168 y p. 376.

      29 Analizada, entre otros, por Ferran Soldevila y Antonio Riera i Melis: Pere el Gran. Primera part: l’Infant. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, I, 1950, pp. 16-30 y 11-114; Antoni Riera i Melis: La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV. Madrid/Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1986, pp. 31-32. Id.: «El regne de Mallorca en el contexto internacional de la primera meitat del segle XIV», Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez. Aplec d’estudis dels seus deixebles i col·laboradors. Barcelona,


Скачать книгу
Яндекс.Метрика