Los carniceros y sus oficios. AAVVЧитать онлайн книгу.
Mediaevalia, 20-21 (1999-2000), pp. 391-407; Id.: La Mediterrània, cruïlla de mercaders (seglesXIII-XV). Barcelona, Rafael Dalmau, 2001; J. Hernández: «Florentins a terres de Menorca…», pp. 42-45.
148 R. Rosselló, Aportació. El segle XV…, p. 77.
149 Bien analizadas en Paul Adam y Louis Denoix: «Essai sur l’apparition du gouvernail d’étambot», Revue d’Histoire Économique et Sociale, XL (1962), pp. 90-109; Paul Gille: «Les navires du quinzième siècle», Journal des Savants, I/1, (1962), pp. 102-107; Rolf Eberenz: Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel. Frankfurt, Peter Lang GmbH, 1975, passim; Josep Maria Madurell: «Antiguas construcciones de naves (1316-1740)», Hispania, XXVIII (1968), pp. 3-74; Michel Mollat: «La transformation des marines européennes du XIVe au XVIe siècle», en Annals de la III Universitat d’Estiu. Andorra, Conselleria d’Educació i Cultura, 1985, pp. 230-237; Marie-Pierre Jezegou: «Le gréement des navires catalans aux XIVe et XVe siècles d’après les textes et l’iconographie», en III Congrés International d’études des cultures de la Méditerranée Occidentale. Tunis, 1985, pp. 223-232; Arcadi Garcia Sanz: Història de la marina catalana. Barcelona, Aedos, 1977, pp. 43-74; Antoni Riera i Melis: «La construcció naval a Catalunya a les vespres dels grans descobriments geogràfics (1350-1460)», en Studi Storici in Memoria di Alberto Boscolo. Roma, Bulzoni, III, pp. 107-131.
150 Federigo Melis: «Werner Sombart e i problemi della navigazione nel Medioevo», en Id.: I transporti e le comunicazini nel Medioevo. Florencia, Le Monnier, 1984, pp. 54-61; Arcadi García Sanz: «Fletamentos catalanes medievales», Historia. Instituciones. Documentos, 5 (1978), pp. 235-256; Manuel Peláez: «Los contratos de fletamento en el derecho histórico catalán», Anuario de Derecho Marítimo, II (1984), pp. 93-133; Id.: «Los contratos de fletamento en el derecho catalanobalear y pisano-genovés: notas y reflexiones ius-históricas sobre la institución fletamentaria y sobre el transporte», Revista Europea de Derecho de la Navegación Marítima y Aeronáutica, III/IV (1989), pp. 277-301, y VII (1991), pp. 913-978.
151 Arcadi Garcia Sanz y Maria Teresa Ferrer: Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1983, I, pp. 134-140.
152 Anna Maria Adroer y Gaspar Feliu: Història de la Taula de Canvi de Barcelona. Barcelona, Caixa de Barcelona, 1989, p. 12; A. Garcia Sanz y M. T. Ferrer: Assegurances i canvis marítims…, I, pp. 108-110.
153 Véase supra, nota 2.
154 La superficie media de las alquerías mallorquinas documentadas en el Llibre del Repartiment de la porción real era, en 1230, de 125 hectáreas: Ricard Soto: «L’organització agrícola de les noves terres a Mallorca i el paisatge rural», en Ma. Th. Ferrer (ed.): Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, II, 2013, pp. 458-459.
155 Véase supra, notas 88-90.
156 R. Rosselló: Llibre del notari Jaume Riudavets…, p. 7.
157 Ibid., p. 8.
158 Ibid., p. 18.
159 Ibid., p. 19.
160 Ibid., p. 25.
161 R. Rosselló: «Notari Jaume Comes…», p. 243.
162 Ibid., p. 218.
163 R. Rosselló: Llibre del notari Jaume Riudavets…, pp. 8, 18 y 19; Id.: «Notari Jaume Comes…», p. 218.
164 R. Rosselló: Llibre del notari Jaume Riudavets…, p. 7.
165 R. Rosselló, «Notari Jaume Comes…», p. 243.
166 Ibid., p. 241.
167 R. Rosselló: Llibre del notari Jaume Riudavets…, p. 25.
168 Ibid., p. 18; Id., «Notari Jaume Comes…», p. 223.
169 Ibid., pp. 218-219 y 223.
170 R. Rosselló: Llibre del notari Jaume Riudavets…, p. 18.
171 Ibid., pp. 7, 18 y 19; Id.: «Notari Jaume Comes…», pp. 223, 241 y 243.
172 R. Rosselló: Llibre del notari Jaume Riudavets…, pp. 8,18 y 25.
173 J. Pons: «El batlle de les ovelles…», p. 716.
174 Ibid., p. 707.
175 Ibid., p. 709.
176 Ibid., p. 712.
177 Ibid., p. 708.
178 R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, pp. 66-67.
179 Véase supra, nota 38.
180 A. Murillo: «Introducció…», p. 3.
181 Jordi Morelló: «El “Gran captiveri” de Menorca o la seva dependència financera del Principat. Estat de la qüestio», Mayurqa, 29 (2003), pp. 332-333.
182 La Universidad de Menorca, en 1416, informaba detalladamente a Alfonso el Magnánimo de la cantidad creciente de recursos que tenía que consignar cada año al pago de censales: R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, p. 89.
183 Andreu Murillo: «Pressió fiscal i altres pressions econòmiques i extraeconòmiques a la Menorca de finals del segle XVI», Fiscalitat estatal i Hisenda local (ss. XVI-XIX): Funcionament i repercusions socials (VI Jornades d’Etudis Històrics Locals). Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1988, p. 315; J. Morelló: « El “Gran captiveri”… », p. 335; María Luisa Serra, Guillem Rosselló y Joan Antoni Orfila: Història de Menorca. I. De los orígenes al final de la Edad Media. Mahón, Rafel Timoner Sintes, 1977, p. 304.
184 R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, pp. 16, 25, 30; J. Morelló: «El “Gran captiveri”…», pp. 336-338.
185 Los conflictos los generaba no tanto el procedimiento de selección, que se efectuaba por el sistema de insaculación, sino la periódica confección de la lista de insaculables de cada estamento: María Luisa Serra: «El establecimiento del régimen de insaculación en Menorca bajo el reinado de Alfonso V», en IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. II, Barcelona, 1970, pp. 305-329; R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, pp. 72-73; A. Murillo, «Introducció…», p. 5.
186 R. Rosselló: Aportació. Segle XIV…, pp. 171-176, 182-183, 192, 195.
187 R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, pp. 9-10.
188 A. Murillo: «Introducció…», p. 5.
189 R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, pp. 10-13; A. Murillo: «Introducció…», pp. 5-6.
190 «Com se digui que alguns de l’illa, abans dels morts, furts i altres crims, eren pobres “e havien prou fer de viure e sostenir lur cases, se són fets richs e oppulaents dels dits furs”»: cit. R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, p. 17.
191 Depurando las listas de los inasaculables.
192 R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, p. 15-21.
193 Una parte considerable de la documentación generada por la revuelta ha sido recogida y extractada por Ramon Rosselló: La revolta menorquina contra Joan II. Mahón, Consell Insular de Menorca, 1981; Id.: Aportació. El segle XV…, pp. 97-111. Para el desarrollo del conflicto, véase