Els registres notarials de Miquel Llagària. Miquel LlagàriaЧитать онлайн книгу.
pp. 133-135.
¶ 17 Malgrat això, el baldufari tan sols recull els documentats registrats a partir de 1551, quan Miquel Llagària s’estableix a Sueca. A més a més, les primeres planes d’aquest índex no s’han conservat o ho han fet en molt mal estat de conservació.
¶ 18 Vicent TEROL I REIG (ed.), Índex general de consells i actes de l’Arxiu Municipal de Xàtiva (1500-1550), València, PUV, 2006.
¶ 19 Sobre la utilització dels desaveïnaments com a font històrica vegeu Enrique CRUSELLES GÓMEZ, «Dinámica demográfica. Red urbana e inmigración ciudadana en la Valencia bajomedieval», Saitabi, 53, 2003, pp. 35-56. Emilia SALVADOR ESTEBAN, «Avencidados en Valencia (1479-1611)», Saitabi, 53, 2003, pp. 57-72.
¶ 20 Doc. núm. 24 al 74.
¶ 21 La construcció de la Sèquia Major o Sequial s’inicia el 1506. Antoni FURIÓ, Els camperols del País Valencià, València, Institució Alfons el Magnànim, 1982, p. 21.
¶ 22 Antonio José MIRA JÓDAR, Las finanzas del municipio: gestión económica y poder local: Sueca (s. XV-XVI), València, Diputació de València, 1997, pp. 260-261.
¶ 23 Més concretament, Jaume Gombau i Jeroni Coll. Rafael VALLDECABRES RODRIGO, El cens de 1510: relació dels focs Valencians ordenada per les corts de Montsó, València, PUV, 2002.
¶ 24 Vegeu l’evolució general del país en Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de Valence……», op. cit., p. 415.
¶ 25 Antonio José MIRA JÓDAR, op. cit., pp. 246-257.
¶ 26 José María CRUSELLES GÓMEZ, Els notaris de la ciutat de València…, op. cit., pp. 119-123.
¶ 27 Vegeu, per exemple, doc. núm. 21, 36 i 39.
¶ 28 Vegeu aquests màxims en Ramon Josep PUCHADES BATALLER, «El notari Valencià baixmedieval: Exemple de la posició i percepció social de la professió notarial en l’Occident Mediterrani dels segles XIII, XIV I XV», dins Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.): Actes del II Congres d’Historia del Notariat Catalá, Barcelona, Fundació Noguera, 2000, pp. 526-527.
¶ 29 El 1546 Pere Llagària exercí el càrrec de cap de guaites encara que també apareix aquest any com a lloctinent del justícia. En contraposició al cas de Miquel Llagària, Pere Sancho va exercir el càrrec de síndic de la ciutat de Xàtiva durant vuit anys consecutius i Cristòfol Draper, Gaspar Martí o Pere Jeroni Garcia resultaren elegits en diverses ocasions. Vicent TEROL i REIG (ed.), Índex general de consells…, op. cit., p. 363.
¶ 30 En canvi, el notari Jaume Coll ocupa en diverses ocasions l’escrivania del Consell. Antonio José MIRA JODAR, Las finanzas del municipio. p. 250. Cert és que els Coll, lluny de ser uns nouvinguts, són un dels llinatges més antics i benestants de Sueca. Antoni FURIÓ, «Las elites rurales en la Europa medieval y moderna. Una aproximación de conjunto» en Ana RODRÍGUEZ (coord.), El lugar del campesino: en torno a la obra de Reyna Pastor, València-Madrid, PUV-CSIC, 2007, pp. 391-421, concretament les pp. 391-392. Pel que fa a Simó Livillo, va exercir el càrrec d’escrivà de la juraderia durant diversos anys. Així, per exemple, el 8 de juny de 1549 rebia cinc lliures per l’esmentat treball i altres dos lliures i deu sous «per lo salari dels actes tocants a pagar a la universitat». Arxiu Municipal de Sueca, FA. 193/9, caixa 76.
¶ 31 Els protocols de Miquel Llagària menor es conserven al Arxiu de Protocols del Col·legi del Patriarca de València i arrepleguen la seua tasca com a notari a aquesta ciutat de 1560 fins a 1577, encara que amb alguns buits documentals.
¶ 32 Vegeu, respectivament, doc. núm. 255, 390 i 471.
¶ 33 Vegeu les gràfiques. Per a la seua confecció hem seguit el model quer presenta Josepa Cortés en el seu estudi preliminar a l’edició del Formularium Diversorum Instrumentorum. Un formulari notarial Valencià del segle XV.
¶ 34 Vegeu docs. núms. 237, 240, 297 i 422.
¶ 35 Francesc PONS FUSTER, op. cit., p. 134.
¶ 36 Vicent VALLÉS BORRÀS, El conreu de la morera i l’artesania de la seda en la Ribera del Xúquer als segles XVI i XVII, València, 1985. Daniel MUÑOZ NAVARRO, «Fraude en el comercio de seda entre los reinos de Castilla y Valencia en época de Felipe II», Oleana, 22 (2008), pp. 593-612.
¶ 37 Ferran GARCIA-OLIVER, La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval, València, PUV, 2003, pp. 75-84. Pau VICIANO: «El mercat d’animals de treball en una vila Valenciana del segle XV» en Recerques: Història, economia i cultura, 52-53, 2006, pp. 141-159.
¶ 38 Els instruments notarials que apareixen documentats en menys de quatre ocasions són: revocacions (3), penyores (3), augments (2), sequiatge (2), exempcions (2), llicències (2), paus (2), arrendaments de la peita (2), restitucions (2) sentències (2), arrendament de la barcella (1), arrendament de la carnisseria (1), arrendament de la fleca (1), arrendament del molí (1), capitulació (1), sepultura (1), consell (1), constitució de salari (1), jurament (1), lloctinència (1), manumissió (1), permuta (1), protesta (1), requisició (1), satisfacció (1) i violari (1).
¶ 39 Els instruments notarials que només apareixen una vegada són: concòrdia, exempció, lloctinència, permuta, renúncia, sentència, establiment i almoneda.
¶ 40 Antonio EIRAS ROEL, «De las fuentes notariales a la historia serial: una aproximación metodológica» en Antonio EIRAS et alii, Aproximación a la investigación histórica a través de la documentación notarial, Seminario Floridablanca, 1, Murcia, 1985, p. 18.
¶ 41 Fernando ANDRÉS, José María CRUSELLES, María Estrella RIBES, Luisa TOLOSA y Vicent VALLÉS, Inventario de fondos notariales del Real Colegio Seminario de Corpus Christi de Valencia, València, Conselleria de Cultura, 1990. Jesús VILLALMANZO, Archivo del Reino de Valencia. Inventario de Fondos Notariales, València, Conselleria de Cultura, 1986.
¶ 42 Bartolomé YUN CASALILLA, «Inventarios post mortem, consumo y niveles de vida del campesinado del Antiguo Régimen. Problemas metodológicos a la luz de la investigación internacional», dins Jaume TORRAS y Bartolomé YUN, Consumo, condiciones de vida y comercialización. Cataluña y Castilla, Siglos XVII-XIX, Junta de Castilla y León, 1999, pp. 27-40.
¶ 43 Vegeu la distribució de l’activitat notarial de Miquel Llagària en el mapa que presentem.
¶ 44 Laureà PAGAROLAS SABATÉ, Los archivos notariales. Qué son y cómo se tratan, Asturias. Ediciones Trea, 2007.
¶ 45 Josep Lluís FOS, «Inventari de l’Arxiu de Protocols Notarials de Sueca de l’època foral», en Quaderns de Sueca, I, (1980), pp. 133-144.
¶ 46 Sobre el procés de redacció vegeu Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de Valence», op. cit., pp. 422-423; i Ramon Josep PUCHADES BATALLER, «El notari Valencià baixmedieval…», op. cit.
¶ 47 Doc. núm. 123. De més a més, la constant utilització del «et cetera» evidencia aquest fet i permet agilitzar la tasca del notari.
¶ 48 Vegeu just abans del doc. núm. 149.
Baldufari
ARV, Protocols Notarials, núm. 14.044