. Читать онлайн книгу.
economica del regnat de Jaume II: la política d’establiment i construcció de molins al regne de València (1291-1327)», Actes delXVIIICongrés d’Histària de la Corona d’Aragó, Valencia, vol. 2, pp. 2177-2204.
— (2007): «La construcció d’un paisatge medieval irrigat: l’horta de la ciutat de València», en F. Sabaté (ed.): Natura i desenvolupament. El medi ambient a l’EdatMitjana, Lleida, Pagès Editors, pp. 191-220.
Kirchner, H. (1995): «Colonització d’un regne en la mar: la subversió feudal dels espais agraris andalusins a Mallorca», en Ph. Sénac (ed.): Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Age, Perpignan, pp. 279-316.
— (1997): La construcció de l’espaipagès aMayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Ba- lears.
— (2003): «Arqueologia colonial: espais andalusins i pobladors catalans, 1229-1300», en M. Barceló et al. (eds.): El feudalisme comptat i deba- tut. Formació i expansió del feudalisme català, Valencia-Barcelona, PUV, pp. 201-236.
— (2005): «Molins hidràulics a Mallorca i Eivissa», IVCongrés Internacional de Molinologia, Mallorca, 1-3 de mayo de 2003, vol. I, Palma de Mallorca, Consell de Mallorca, pp. 239-263.
— (2006): «Espais agraris en el terme del monestir de Sant Cugat del Vallès (s. x-xill)», Arqueologia medieval 2, pp. 22-35.
— (2009): «Original design, tribal management and modifications in Medieval hydraulic systems in the Balearic Islands (Spain)», World Archaeology: The archaeology of water 41/1, pp. 148-165.
KIRCHNER, h. y C. NAVARRO (1993): «Objetivos, método y práctica de la arqueología hidráulica», ArcheologiaMedievale xx, pp. 121-150.
— (1994): Arqueología y territorio Medieval 1, pp. 159-182.
Kirchner, H. (en prensa): «Watermills in the Balearic Islands during the Muslim period», VIIIth Ruralia International Conference: Processing, storage, distribution of food. Food in the Medieval Rural Environment, Murcia (7-12 de septiembre de 2009).
Kirchner, H, h., J. OLIVER y S. Vela (2002): Aigua prohibida. Arqueologia hidràulica del feudalisme a la Cerdanya. El Canal Reial de Puigcerdà, Be- llaterra.
Laliena, C. (1994): «Los regadíos medievales en Huesca. Agua y desarrollo social, siglos xii -xv », en C. Laliena (coord.): Agua y progreso social. Siete estudios sobre el regadío en Huesca, siglos xii-xx, Huesca, pp. 19-44.
— (2008): «Agua y progreso social en Aragón», en J. Ortega (dir.): Agua pasada. Regadíos en el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, Zaragoza, Exposición, pp. 53-84.
Lohrman, D. (2002): «Remarques sur les moulins médiévaux en Rhénanie», en M. Mousnier (ed.): Flaran. Moulins et meuniers dans les campagnes européennes (ixe-xviiie siècle), Toulouse, pp. 77-95.
MartÍ, R. (1988a): «Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluña», en M. Barceló et al. : Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo, Barcelona, Crítica, pp. 165-194.
— (1988b): «Les insulae medievals catalanes», Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana 44, pp. 111-123.
— (1991): «Les primeres transformacions de la ciutat medieval de Girona», Catalunya Romànica, vol. V, pp. 53-57.
Miquel, D. (1999): «Aproximació morfomètrica a la Riera de Sant Cugat del Vallès», Gausac 8/15, pp. 11-30.
— (2004): «Els orígens del monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès. Repensant teories, sintetitzant coneixements», Gausac 24, pp. 11-52.
Ortega, J. (2008): «El contexto social de la molinería hidráulica en el Aragón medieval (Siglos xi-xill )», en J. Ortega (dir.): Agua pasada. Regadíos en el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, Exposición, Zaragoza, pp. 85-100.
Ortí, P. (1993): «L’explotació d’una renda reial: els molins del Rec Comtal de Barcelona fins al segle xill», en M. Sánchez Martínez (ed.): Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, pp. 243-275.
Pinero, J. (en prensa): «La sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït en el segle xiv per iniciativa del Consell de la ciutat», International Medieval Meeting, Lleida (28 de junio-1 de julio de 2011).
Raynaud, C. y M. Wabont (1998): «Réseaux hydrauliques de l’abbaye cistercienne de Royaumont (Asnières-sur-Oise, Val d’Oise)», en P. Beck (dir.): L’innovation technique au Moyen Age. Actes du VIe Congrès International d’archéologie médiévale, París, Ed. Errance, pp. 71-72.
Riu Barrera, E. (2000): «Arqueologia i historia de l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès i dels establiments que el precediren», XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Sant Cugat del Vallès 1998, Lleida, pp. 33-50.
RüLLIER, G. (1998): «Aménagements hydrauliques: le cas de Cluny», en P Beck (dir.): L’innovation technique au Moyen Age. Actes du VIe Congrès International d’archéologie médiévale, París, Ed. Errance, pp. 67-70.
Ros, T. (1999): «Estudi antracològic del jaciment medieval del Parc Tecnolò- gic del Vallès (Cerdanyola del Vallès)», Limes 6-7, pp. 78-81.
Ruiz, J. (1995): «L’estratègia de l’Abat Odó de Sant Cugat en l’adquisició de propietats a partir d’un testament», Gausac 6, pp. 43-48.
Ruiz, J. (1999): «La construcció del sol patrimonial del monestir de Sant Cugat del Vallès (980-1010)», Gausac 14, pp. 13-42.
Rynne, C. (2000): «Waterpower in Medieval Ireland», en P. Squatriti (ed.): Working with water in Medieval Europe. Technology and resource use, Lei- den-Boston-Köln, Brill, pp. 1-50.
Salrach, J. M. (1992): «Formació, organització i defensa del domini de Sant Cugat en els segles x-xil», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 13, pp. 128-173.
Sitjes, E. (en prensa): «Inventario y tipología de sistemas hidráulicos de Al- Andalus», Arqueologia Espacial 26.
TORRÓ, J. (2003): «Arqueologia de la conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles xill -xiv )», en M. Barceló et al. (ed.): El feudalisme comptat i debatut. Formació i ex- pansió del feudalisme català, Valencia-Barcelona, PUV, pp. 153-200.
— (2005): «Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transforma- cions de la colonització cristiana», Afers 51, pp. 301-356.
— (2009): «Field and canal-building after the Conquest: modifications to the cultivated ecosystem in the kingdom of Valencia, ca. 1250-ca. 1350», en
B. A. Catlos (ed.): A World of Economics and History: Essays in Honor of Prof. Andrew M. Watson, Valencia, PUV, pp. 77-108.
Virgili, A. (1985-86): «La infraestructura hidràulica de la Conca del Gaià a mitjan segle xii segons el Llibre Blanch de Santes Creus», Universitas Tar- raconensis 8, pp. 215-226.
Wikander, Ö (2000): «The watermill», en Ö. Wikander (ed.): Handbook of ancient water technology, Leiden-Boston-Köln, Brill, pp. 371-400.
1Dirigida principalmente por Miquel Barceló, desde la Universitat Autónoma de Barcelona. Grupo de Investigación Consolidado (2009 SGR-304) «Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana» (ARAEM).
2Barceló (1988: 230-243).
3Un resumen reciente de las aportaciones bibliográficas del estado de la cuestión en M. Arnoux (2009: 698-703).
4El único sistema hidráulico descrito por este autor es atribuido a los monjes de Cluny.
5«How