Els llibres de Consells de la vila de Castelló V. AAVVЧитать онлайн книгу.
Scolà, notari, ciutadan de la ciutat de València, segons que en los libres de les mies notes és contengut largament.
Presents testimonis foren a les dites coses n’Arnau Agramunt, en Guillem Çaffont e Diago de Peralta.
||2v Ítem, lo dit honrat consell, provehint a una suplicació feta per alcuns prohòmens de la parròquia de Sent Nicholau9 que·ls plagués fer obrir lo portal appellat d’en Pomar, o que·ls fos pagada la mesió que feta havien en tornar lo pont, lo dit honrat consell provehí que fos ubert lo dit portal durant les meses e fos tanquat lo portal appellat d’en Trullols tant com al consell plaurà.
Ítem, lo dit honrat consell, provehint a una suplicació feta per en Jacme Ruvió o son companyó, juglàs, dient que plagués al honrat consell que·ls fos fet albarà de sa soldada del any passat e que·ls plagués prestar de la soldada del any present quatre florins. Lo dit honrat consell provehí.10
Ítem, lo dit honrat consell,11 provehint a una suplicació feta per alcuns hereters que·ls plagués fer adobar la céquia que havia romput lo camí al riu, que no podien passar los passants per aquell, o lo pont de la céquia prop lo riu, que està en punt de caure, que plagués al honrat consell fer-ho adobar en tal manera que d’aquí avant no guaste lo camí e lo dit pont no caygue. Lo dit honrat consell provehí que fos comanat a·n Guillamó Almenara e a·n Apparici Spasa que u adobassen.
Ítem, fon proposat per lo honrat en Guillem Urgellés, lochtinent de governador, dient que, com ell no pogués anar vesitar la lochatinença per certes causes qui lo consell era ben cert, e tenia gran càrrech de sostenir companya e cavalcadures, e ell no rebés alcuns ||3r emoluments, per tal que ell plega (sic) al honrat consell que·l volguesen subvenir de qualque cosa; en altra manera que ell se’n entenie anar a València e lexaria l’ofici al noble governador, e que no·l regiria de aquí avant. Lo dit honrat consell provehí que, convocades les altres universitats de la lochatinença, eren prests fer ço que ab aquelles porien concordar-se de justícia.
Ítem, lo dit honrat consell, volent provehir a una suplicació feta per en Jacme12 Matheu, trompeta de la dita vila, que plagués al honrat consell manar-li albarà de la sua soldada deguda del any passat, e axí matex los plagués que lo drap que li devien dar per a vestir aquell, que·ls p<l>agués dar-li’n en diners, com ell al present fos asats ben vestit. Lo dit honrat consell provehí que fos comptat què li era degut e que li’n fos fet albarà.13
Ítem, fon feta relació en presència del dit honrat consell per l’onrat en Guillem Agramunt, misatger, que era vengut de la misatgeria de València, qui era stat tramés per lo consell, axí sobre lo fet del ajust dels tres braços com per altres fets, féu en lo present dia relació de sa misatgeria.
Ítem, per lo dit honrat consell fon provehit a una suplicació feta per en Guillem Agramunt dient que, com ell hagués fetes diverses despeses, axí en fer la mesió a un hom que·l acompanyàs, com ell se [t]emés de alcuns en València, e hagués haüt a fer la messió a·quell .XIX. dies. Per tal, lo dit honrat ||3v consell provehí que li’n fosen pagats dos florins; ítem, axí matex per diverses despeses que mostrà haver fetes, axí anant aquell per mar a València e venint com en treslats de alcunes provisions e en paper; per tal lo dit honrat consell provehí e manà que li fos pagat, lo qual muntà .XLI. sous, .VIII. diners.14
Ítem, lo dit honrat consell, volent provehir a una suplicació feta per en Guillem Agramunt dient que plagués al honrat consell fer-li albarà de tant com havia stat en la misatgeria que feta havia per lo dit honrat consell, per tal lo dit honrat consell provehí que fos comptat quant havia stat e que li fos fet albarà de tant com havia stat.15
Ítem, lo dit honrat consell donà licència als honrats jurats que puxen affermar per trompeta a·n Jacme Matheu alias Barber, e a·n Jacme Ruvió e a son companyó, per ministrers de la dita vila.
Ítem, los dits honrats jurats de man del dit honrat consell afermaren a·n Jacme Matheu, alias Barber, trompeta e misatge de la dita vila, al qual fon promés donar de sa soldada .LXXX. sous e .VIII. alnes de draps de preu de .VIII. sous l’alna, e .XI. sous per a costures, e .VI. sous per a calces, segons ja en temps passat era stat per lo dit honrat consell acordat.
||4r Ítem, lo dit honrat consell afermà a·n Jacme Ruvió e a·n Gerart de Jaqua, son companyó, per ministrers de charamita e bombarda de la dita vila en la jornada dessús dita, als quals és promés donar de sa soldada .XII. florins, segons és stat acostumat ja en temps passat per lo dit honrat consell.
Die iovis, .XIª. iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. XIº.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la dita vila per veu d’en Jacme Matheu, alias Barber, corredor e crida públich, ab so de naffill, segons és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Domingo Gaschó, justícia de la vila de Castelló, en R(amon) Johan, en Bernat de Belda e en Pere Castell, jurats de la dita vila; en Bernat Cabeça, en Bernat Frexinet, Berthomeu Agramunt, Johan Rubió, Lorenç Bosch, Guillem Agramunt, Guiamó Merí, Guillamó Bellido, Garcia Vigoscha, Bonanat Merí, Matheu Morell, Johan Homdedéu, Phelip Merí, Francés Enyego, Pere Miquel, Guillem Feliu, mestre Domingo Rodrigo, Johan Tauhenga, Pere Mas, major, Guillamó Albiol, Domingo Torner, Anthoni Navarro, Pasqual Bataller.
Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació de alcuns prohòmens de la parròquia de Sent Nicholau, provehí que lo portal appellat d’en Pomar fos ubert durant les meses per tal que los blats pus ivaçosament fossen recollits.
Ítem, lo dit honrat consell provehí que fos feta crida que negú no hisqués fora lo terme de la dita vila, e açò sots pena de .X. morabatins d’or, aplicadors als cofres de la dita vila. Axí matex, fon provehit que los que eren defora que, sots aquella matexa pena, tornassen en la dita vila, e que·n fos feta crida.
||4v Ítem, per lo dit honrat consell fon provehit que fos regoneguda la vila com stà d’arneses, e fon comanat que regoneguesen dos hòmens per parròquia, e foren-hic asignats per lo dit consell, de Senta Maria, Anthoni Navarro, Johan Rubió; Sent Johan, Guillem Agramunt e Lorenç Bosch; Sent Nicholau, Guillamó Merí e Pere Mas; Sent Pere, Johan Tauhenga e Pasqual Bataller; Sent Agostí, Guillamó Bellido, Andreu de Pous; Sent Thomàs, Guillamó Albiol, Johan Homdedéu.
Ítem, lo dit honrat consell provehí e ordenà que fos tramés per misatger a la ciutat de València en Guillem Agramunt en la dita jornada a entervenir en lo parlament en la dita ciutat e avenir-se de loch de president, e de substituir procurador si mester serà etc. ordinetur largo. Testimonis: Guillamó Aymar, Pere Nicholau e Pere Mas, menor.
Ítem, lo dit honrat consell provehí e donà càrrech que vingués un ballester e un cuyracer ací per fornir la vila de arneses, e que fes venir pólvora e viratons per servitut de la dita vila.
Ítem, per lo dit honrat consell de la dita vila fon provehit a una suplicació feta per en Berenguer d’Alçamora al dit honrat consell, lo qual mostrà a hull en plen consell .DC. [p]eus de pardals, per tal requeria lo dit honrat consell que li’n manàs fer albarà, al qual per lo dit honrat <consell> fon manat fer albarà de .IIII. sous, .III. diners, com tant muntasen a rahó de .VII. sous per mil·lenar.16
||5r La crida, de la qual dessús és feta menció, és ut sequitur:
Ara hojats que us fa saber l’onrat en Pasqual Bataller, lochtinent del honrat en Domingo Gaschó, justícia de la vila de Castelló, que per l’onrat consell de la dita vila, ab ferma del honrat regent lo officii de la batlia de la dita vila, la qual, axí com altres viles, ciutats e lochs dels regnes, terres e senyoria a la real corona d’Aragó sotsmeses, per no ésser conegut en aquelles certament a qui ne qual la dita real corona se pertany e qui deu ésser llur e nostre rey, príncep e senyor, aprés los dies del molt alt senyor rey en Martí, de gloriosa memòria, seria posada en perill e perills, sia mils guardada e conservada a la sobredita real corona, e per profit e utilitat de la cosa pública de la dessús dita vila, és stat stablit e o provehit e ordenat que alcun hom, vehí e o habitador de aquella dita vila no gos o presumesca exir fora lo terme de