Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna. AAVVЧитать онлайн книгу.

      Figura 9. Alçat de la façana de les cases per als emfiteutes.

      1. Eugenio Llaguno Amirola: Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración. Madrid, Imprenta Real, 1829, pp. 44-46.

      2. Pablo Giménez Font: «Cristóbal Antonelli y la innovación de la presa-bóveda de Relleu», en Libro jubilar en Homenaje al profesor Antonio Gil Olcina, Alacant, Universitat d’Alacant, 2016, pp. 162-163.

      3. Josep Vicent Boira Maiques: Las torres del litoral valenciano, València, Conselleria de Infraestructures i Transport, 2007, p. 256.

      4. Armando Alberola Romá: Demanda y economía del agua en España. Las disponibilidades hídricas en la huerta alicantina: un problema tradicional, Alacant, Institut Universitari de Geografia, Universitat d’Alacant, 1988, p. 406.

      5. Armando Alberola Romá: Quan la pluja no sap ploure. Sequeres i riuades al País Valencià, València, puv, 2010, p. 47.

      6. Armando Alberola Romá: «La reconstrucción del Pantano de Tibi», Instituto de Estudios Alicantinos, 26 (1979) pp. 67-91.

      7. Arxiu Diputació Provincial de Castelló (d’ara endavant ADPCS). Donación Conde de Cirat, DCC. 5, 2, 1).

      8. Ignacio González Tascón: «Obras de regadío», en Felipe II. Los ingenios y las máquinas. Ingeniería y obras públicas en la época de Felipe II, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1999, p. 216. Los Antonelli, arquitectos de Gatteo. <http://www.provincia.fc.it/cultura/antonelli/ESP/StoriaAttivita/CristobalRodaAntonelli.html>.

      9. Pablo Giménez Font: «Cristóbal Antonelli y la innovación de...», cit., p. 162. Graziano Gasparini: Los Antonelli. Arquitectos militares al servicio de la corona española en España, África y América. (1559-1649), Caracas, Editorial Arte, 2007, p. 242.

      10. Tot açò respon, segons Aguilar Civera, a la tradició dels enginyers que treballaven per a la corona, ja que Felip II, gran aficionat a les obres d’enginyeria, va contractar els millors enginyers estrangers perquè treballaren al seu servei. Inmaculada Aguilar Civera: Construir, registrar, representar. Sendas, caminos y carreteras en la Comunidad Valenciana. Mapas y Planos 1550-1850, València, Conselleria de Infraestructures i Transport, 2009, p. LVII.

      11. ADPCS, DCC, 21, 1, 24.

      12. Les dues basses del Palamó comencen a aparèixer en els dibuixos 4 i 6, és a dir, que en las traces de 1590 només es ressenya una bassa en el Palamó quan realment n’hi ha dues.

      13. ADPCS, DCC, 21, 1, 24.

      14. Pedro Franqueza (Igualada, 1547-León, 1614), la biografia del qual ja ha prou estudiada, sembla que va viure alguns anys a València a partir de març del 1589. Allí va conèixer Francisco de Sandoval i Rojas, marquès de Dénia, futur duc de Lerma i favorit del rei Felip III, i arribà a convertir-se en un dels homes de confiança del totpoderós favorit. Francisco Tomás y Valiente: Los validos de la monarquía española del siglo XVII, Madrid, 1990. Julián Juderias: «Los favoritos de Felipe III. D. Pedro Franqueza, Conde de Vilallonga, Secretario de Estado», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, XII (1908), p. 315. José Antonio Escudero: Los secretarios de Estado y del Despacho. 1474-1724, Madrid, Instituto Nacional de Administración Pública, 1976, p. 227. Ana Guerrero Mayllo: «D. Pedro Franqueza y Esteve. De regidor madrileño a Secretario de Estado», Pedralbes, 11 (1991), pp. 79-89. Ricardo Gómez Rivero: «El juicio al secretario de Estado Pedro Franqueza, conde de Villalonga», Ius fugit: Revista Interdisciplinar de Estudios HistóricoJurídicos, 10-11 (2001-2003), pp. 401-531. Antonio Feros: El Duque de Lerma: realeza y privanza en la España de Felipe III, Madrid, Marcial Pons, 2002. Bernardo J. García García: «Pedro Franqueza, secretario de sí mismo. Proceso a una privanza y primera crisis del valimiento de Lerma (1607-1609)», Annali di storia moderna e contemporanea, 5 (1999) pp. 21-42.

      15. Damián Miralles, síndic de la ciutat d’Alacant, persona influent de la seua època, va participar en diferents esdeveniments emblemàtics per a la ciutat, com el pagament el 1578 de les quantitats necessàries per als treballs de fortificació del castell de la ciutat d’Alacant o la reactivació de la construcció del pantà de Tibi; per tant el febrer del 1590 va ser l’encarregat de traslladar-se a la Cort per a a demanar recursos al rei per a finançar els diners que faltaven fins a la seua conclusió. El 6 de maig del 1590 el rei va autoritzar el municipi per a aconseguir els diners sol·licitats, 10.000 lliures, i va ordenar immediatament que es prosseguís el pantà; s’acordà que les obres es realitzaren per subhasta, el 16 de setembre d’aquell mateix any, i s’adjudicaren als mestres picapedrers de la ciutat, Joan Torres i Gaspar Visent. Revista de Obras Públicas, Madrid, 1307, 11 octubre 1900, p. 342. Com a conseqüència d’aquesta activitat, Damián Miralles va conèixer, entre altres enginyers que treballaven per a la corona, Cristòfor Antonelli.

      16. Acord per a Damián Miralles sobre les terres de l’horta d’Alacant. Entorn del 1590. ADPCS, DCC, 5, 2, 1.

      17. Atès que Damián Miralles coneixia Cristòfor Antonelli, va haver de comptar amb ell per a la realització de les traces de Vilafranquesa.

      18. ADPCS. DCC. 21, 1, 24.

      19. En la partida del Raspeig, relaciona 84 cafissades de terra cultivada, amb un valor de 16.000 lliures, davant 258 de terres ermes: «Quant podríen valer les 258 cafisadas que están yermes si se labrasen, procurasen y regasen». ADPCS, DCC, 5, 2, 1.

      20. Segons diu, 1 cafissada pot equivaler a 50 tafulles, que en quadre són 3 vares valencianes.

      21. En els seus càlculs estima que algunes terres poden valer 15 lliures, d’altres 20 i d’altres fins a 50 lliures. Es considera com a preu mitjà 40 lliures/cafissada.

      22. En els seus càlculs de costos sempre estima els preus, rendiments o valors més baixos, realitzant per tant una anàlisi molt ajustada i a la baixa.

      23. L’heretat de Orgègia comprenia casa i torre, amb una font i una bassa, cultius de garroferes, ametlers, figueres, oliveres i altres arbres.

      24. Pedro Franqueza encarrega sengles informes o memorials a diferents especialistes, al mateix Damián Miralles, però també a Onofre Barber o a Pere Carratalá de la Maimona, veïns d’Ontinyent i d’Oriola respectivament, els quals duen a terme diversos informes sobre els cultius i arbres existents, la qualitat de la terra en les diferents heretats, els millors cultius a plantar en funció dels possibilitats de reg i la necessitat imperiosa d’acabar la construcció del pantà.

      25. Al voltant del 1590. ADPCS, DCC, 5, 2, 1.

      26. ADPCS, DCC, 5,10,1. Informe que presenta Onofre Barber sobre les terres d’Alacant, el 21 de maig de 1591.

      27. Advertiments de Damián Miralles sobre les terres de l’horta d’Alacant. Al voltant del 1590. ADPCS, DCC, 5, 2, 1.

      28. De fet, les instruccions firmades per Pedro Franqueza a Madrid estan disposades en un document amb espai suficient perquè Ginés Miralles realitzés les corresponents respostes a les preguntes del