Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX. AAVVЧитать онлайн книгу.
de l’economia i la política, i la sagnia en forma de mortalitat catastròfica, i que encara ens continuen assetjant ‒recordeu sinó les recents alarmes generades per la grip o el virus de l’Ebola.16 Al nostre dossier hem inclòs dos exemples: el cas de la grip estudiada per a la ciutat d’Alzira, i el còlera a Alginet. Hi hem inclòs també un estudi que, tot i que no s’emmarca en la comarca de la Ribera, si que cau de ple en la cronologia que ens ocupa. Es tracta del sanatori de Fontilles. La lepra va ser una malaltia que en èpoques pretèrites va assolir les seues més altes cotes de prevalença i va suposar un fort estigma social i que va experimentar una forta expansió en el món mediterrani i particularment en algunes comarques del País Valencià. Les autoritats hi van haver de buscar solució.
Tanquem el llibre amb un article sobre el paper que pot tenir la fotografia com a font d’estudi dels temes relacionats amb la sanitat. En el marc de l’assemblea celebrada a Albalat, es va realitzar una exposició a partir del magnífic fons fotogràfic de Cipriano Teodoro Almiñana (1920-2002). En aquest article, un dels seus fills, historiador de la medicina ja esmentat, i una de les seues nétes, fan una aproximació a aquest fons, i ens ofereixen una selecció de fotografies sobre la temàtica que ens ocupa.
L’estudi de la salut i la malaltia, i de tots els recursos posats per a la seua atenció, ens fa reflexionar sobre on estem i el que tenim. Valorar i ponderar els aconseguiments i els fracassos, i buscar les solucions millors per a un futur, ple d’incerteses i de reptes. La cloenda de la XVI Assemblea de la Ribera va ser un magnífic exemple de com passat, present i futur es podien ajuntar en una taula rodona. En aquesta, coordinada per Eduard Roig, es feia present així que la història té molt a dir a qui s’ocupa avui en dia de la nostra salut i tenen responsabilitat en la salut pública. Això en una comarca on el debat entorn de l’atenció mèdica pública o privada, l’envelliment de la població i les seues conseqüències, els mals hàbits alimentaris, els abusos de l’alcohol, o l’educació dels infants i joves, són reptes per a la reflexió interdisciplinària.
Vull agrair a l’Ajuntament d’Albalat de la Ribera l’haver volgut contribuir amb l’edició d’aquest llibre, i al Servei de Publicacions de la Universitat de València l’acceptació de la proposta i la tasca realitzada.
1 A tall d’exemple vegeu, Mercedes Gallent Marco: «Profesionalización y control del personal médico en el siglo XV: la licencia para ejercer del cirujano Johan Pasqual de Algemesí», Saitabi, 33 (1983), pp. 97-104. Carmel Ferragud: «Medicina i societat a Alzira durant la baixa Edat Mitjana», dins X Assemblea d’Història de la Ribera. Antella, 5, 6 i 7 de novembre de 2004, Ajuntament d’Antella, 2006, pp. 89-102; Carmel Ferragud i María Luz López Terrada: «La intervenció dels experts en medicina en els tribunals de justícia moderns. Els casos d’Alzira i Albalat en els segles XVI i XVII», en Salvador Vercher (ed.): Actes de l’ Assemblea d’Història de la Ribera (Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006): volum miscel·lani, 2008, pp. 241-254; Carmel Ferragud: «Els practicants de la medicina a Alzira durant la baixa Edat Mitjana (1355-1465): activitat econòmica, política i social», en Salvador Comes i Hernández i Raül Añó i Bressó (eds.): De la paraula a la sociabilitat: Associacionisme obrer a la Ribera del Xúquer Alginet, Ajuntament d’Alginet, 2016, pp. 45-60.
2 José Martí Soro, Història de Villanueva de Castellón, València, Ajuntament de Villanueva de Castellón, 1987, pp. 172-180. Manuel Ardit: Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII XVIII XI i, Catarroja/Barcelona, Afers, 2004, pp. 268-275.
3 Tomàs Peris Albentosa: Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI XIX - ], 6 vols., tom 4, La cultura popular, Alzira, Bromera, 2005, pp. 145-172.
4 Una excepció seria Salvador Comes Hernández: «La epidemia del cólera de 1885 en la Ribera Baixa: el caso de Sollana», Suylana, 2 (1999), pp. 45-90.
5 Carmel Ferragud: «Getting Medical Practitioners during the Law Middle Ages and Early Modern in Algemesí (Kingdom of Valencia, Crown of Aragon)», Colloque Médecine et Santé dans les Campagnes. Époques Moderne et Contemporaine (Clermont-Ferrand 14-16 d’octubre de 2015), en curs de publicació en Médecine et santé dans les campagnes du e siècle à nos jours. Approches historiques et enjeux contemporains, Peter Lang; Carmel Ferragud i Frederic Aparisi: «Hospitals rurals a la València baixmedieval: el cas de l’hospital de Santa Llúcia d’Alzira, Simposi Internacional «Història i Etnografia Hospitalàries» en el marc dels v Abrils de l’Hospital (Tarragona 19 i 20 d’abril de 2016), en curs de publicació en Publicacions de la Universitat Rovira Virgili. Carmel Ferragud: «Contracts for the cure of animals in the Kingdom of Valencia in the 15th century: the case of Alzira», en Leeds International Medieval Congress (4-7 de juliol de 2016).
6 Un resum de la historiografia valenciana en temps forals en Carmel Ferragud i Marialuz López Terrada: «La història de la ciència i de la medicina valencianes», Catarroja, Afers, 82 (2015), pp. 395-408. S’hi pot comprovar que el treball fet ha estat notable, per bé que la ciutat de València és, amb diferència, l’àmbit més estudiat, per raons òbvies.
7 Alguna excepció en pot ser el treball d’Àlvar Sentandreu Bo: «L’hospital de carabiners a Villanueva de Castellón», en Salvador Vercher Lletí (ed.): Actes de l’ XI Assemblea d’Història de la Ribera. Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006, volum miscel·lani, Corbera, Ajuntament de Corbera, 2008, pp. 345-361. Val a dir que no totes les assemblees, setze se n’han celebrat fins aquest moment (quan escric aquestes línies s’ha convocat ja dissetena a la Pobla Llarga, per als dies 18, 19 i 20 de novembre de 2016) han vist publicades les seues actes, ni en la part monogràfica ni en la miscel·lània. Un resum analític de les deu primeres assemblees i la producció científica que han donat, en Enric Ramiro: «Les Assemblees d’Història de la Ribera: un èxit i un repte (1980-2006)», en Salvador Vercher Lletí (ed.): Actes de l’ XI Assemblea…, pp. 465-479.
8 Excepcionalment apareixen els següents treballs d’àmbit riberenc: Vicent Terol Grau i María Asunción Ferrater Cubells: «Malalties i població al País Valencià: la Ribera del Xúquer, 1819-1910», dins Josep L. Barona i Joan Micó (eds): Salut i malaltia en els municipis valencians, València, puv, 1996, pp. 263-276; Joan Francesc Pi i Aparici: «Els recursos sanitaris humans de Sueca en la primera meitat del segle XIX», en Josep Bernabeu, Josep X. Esplugues i Elena Robles (eds.): Higiene i salubritat en els municipis valencians, València, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 1997, pp. 81-92; Joan Lloret Pastor: «Aspectes benèfico-assistencials en una població de la Ribera Baixa: Cullera durant la segona meitat del segle XI», en Àngel Beneito, Francesc X. Blay i Joan Lloret (eds.): Beneficència i sanitat en els municipis valencians, València, Seminari d’Estudis sobre la Ciència / Associació Cultural Alcoià-Comtat / Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, 1999, pp. 141-152; Ciprià Teodoro i Calatayud: «Els professionals de la salut i les actes de la Junta Municipal de Sanitat: Benet Ballester i el cas d’Algemesí. Els butlletins d’informació municipal. BIM-BERCA», en Josep Bernabeu, Josep Xavier Esplugues, Mercedes Pascual i Vicent Terol (eds): Salut i societat als municipis valencians: una perspectiva històrica, Paiporta, Denes, 2008, pp. 277-296.
9 José Luis Fresquet Febrer (ed): Salud, enfermedad y terapéutica popular en la Ribera Alta [Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, XLVII], Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia, Universitat de València / CSIC, València, 1995.
10 Francisco Llansol: Topografía médica de Alzira y de la Ribera, en Juan Riera i Juan Granda Juesas: Epidemias y paludismo en la Ribera del Júcar. Una topografía médica del siglo XVIII, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1988. Francisco Vera Verdú: Topografia mèdica de Sollana, facsímil de l’edició de 1926, Sueca, Ajuntament de Sueca, 1991. Vegeu al respecte en aquest volum Joan Ferrús Vanaclocha: «El doctor Francesc Vera Verdú: un metge exemplar, un home de cultura». Una altra topografia valenciana a tenir en compte és la de José Izquierdo Sánchez: Topografía médica de Rótova y pueblos anejos