De València i Mallorca. Josep Massot i MuntanerЧитать онлайн книгу.
de Just Sansalvador», dins Àngel Vergés i Vicent Vidal (eds.), Etnopoètica: arxius i materials inèdits (Barcelona, 2015), pp. 193-209.
21. Materials, V, p. 78.
22. Ibid., p. 89.
23. Ibid., p. 90.
24. Ibid., p. 99.
25. Ibid., p. 100.
26. Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, B-144-III (cf. Materials, IV-1, p. 403). Hi fan referència Llorenç Prats, Maurici Carbó i Imma Pla, «Catàleg bibliogràfic de l’obra de Joan Amades», dins El món de Joan Amades (Barcelona, 1990), p. 231, entre els «Escrits inèdits» de l’autor, tot i que asseguren: «Involucrat, en part, en el FC [Folklore de Catalunya], II».
27. L’original diu con.
28. Caldria afegir-hi que els originals dels dos reculls es troben a l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a Montserrat, carpetes B-48 i B-49 respectivament (cf. Materials, IV-1, pp. 342-343). Cal precisar també que, contràriament al que afirma Francesc Jover en Notes biogràfiques d’en Just Sansalvador i Cortés, p. 19, Just Sansalvador no va preparar aquests reculls «degudament autoritzat per encàrrec i despeses del Cançoner Popular de Catalunya», sinó que l’encàrrec de l’Obra del Cançoner del 31 de juliol de 1924 (Materials, V, p. 81) correspon a la missió «en terres de Cocentaina» de què parlarem tot seguit. Els dos reculls presentats voluntàriament al concurs de 1924 obtingueren un accèssit de 75 pessetes (Cançoner general valencià) i un altre de 100 pessetes (Cançoner infantil de Concentaina), d’acord amb el veredicte donat pel consell consultiu de l’Obra del Cançoner el 15 d’abril de 1925 (Materials, V, pp. 301-302).
29. L’original posa dos interrogants en lloc del cognom «G.» (Materials, V, p. 268). És segur, però, que es tracta del músic valencià, establert a Barcelona i col·laborador de la Revista Musical Catalana, Enric Gonzàlez Gomà, que trobem sovint amb el nom Enric G. Gomà.
30. Materials, V, pp. 267-268.
31. El 30 de juliol de 1923 havien estat «proposades i acceptades les Ordinacions a posta per al funcionament de les missions» (cf. Materials, V, p. 56 i n. 78).
32. Materials, V, p. 56.
33. Ibid., p. 57.
34. Ibid., p. 81.
35. Ibid., p. 82. Al Dietari de l’Obra del Cançoner hi ha altres referències als germans Just i Joaquim Sansalvador, que podeu trobar fàcilment a l’índex onomàstic del volum cinquè de Materials.
36. Sansalvador Piné, Notes sobre la vida de mon pare, p. 24. Val a dir que, segons informació inèdita aportada per Vidal Lloret, «L’obra folklòrica de Just Sansalvador», cit., pp. 195 i 201-202, fins al dotze d’agost el company de Just Sansalvador no fou el seu germà Joaquim, sinó un altre germà, anomenat Miquel, que en aquell moment tenia divuit anys.
37. Materials, V, p. 87.
38. Ibid., p. 98.
39. Ibid.
40. Cf. Materials, IV-2, pp. 436-437.
41. Aquests volums no van acompanyats de fotografies de cantaires, però sí d’un mapa de la zona estudiada. De tota manera, a l’arxiu de l’Obra del Cançoner hi ha tres sobres amb clixés, vidres i fotografies grans i petites corresponents a aquesta missió, amb la signatura F-4/6. Cf. Materials, XXI (Barcelona, 2011), pp. 237-238, i ja abans Materials, V, pp. 179 i 181.
42. Materials, V, pp. 171-172.
43. A les pp. 82-84 hi ha també una extensa llista de «cantaires», per ordre alfabètic de poblacions visitades.
44. El senyor Enrique Catalá Ferrer, secretari del Centre d’Estudis Contestans, em comunica, en una carta del 26 de gener de 2016, que la família Sansalvador-Piné ha dipositat a l’arxiu del Centre d’Estudis Contestans «dos volums originals manuscrits, on a més de la Missió de Recerca al Comtat de Cocentaina, realitzada pels germans Joaquim i Just Sansalvador i Cortés, per a l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, s’inclouen altres recerques, realitzades pels germans Sansalvador i Cortés, amb un total de 1.676 cançons i músiques populars recollides als pobles de l’Alqueria d’Asnar, Balones, Benàmer, Benillup, Benimarfull, Cocentaina, Fageca, Famorca, Gorga, Villena, Muro i Quatretonteta, d’entre cançons diverses, de bressol, cançons i jocs d’infants, nadales, cançons de treball, corrandes, crits populars, seguidilles, danses, cançons-xiste, tocates de dolçaina, diàlegs recitats, jocs recitats, crides, i fins i tot una ambaixada». Evidentment es tracta dels esborranys del material de la missió de 1924, que foren conservats pels germans Sansalvador, com era costum entre els col·lectors de l’Obra del Cançoner.
45. Cf. Materials, IV-1, p. 345 (B-54).
46. Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, C-71 (Materials, IV-2, pp. 448-449).
47. Ibid., B-189 (Materials, XXI, pp. 169-170).
48. Materials, V, p. 152.
49. Ibid., p. 153. Cf. ibid., p. 155.
50. Ibid., pp. 157-158.
51. Ibid., pp. 159-160.
52. Ibid., p. 162.
53. Ibid., p. 176. A la memòria publicada al volum VIII de Materials hi ha informació concreta sobre aquestes persones. En podem remarcar el nom de Joaquim Garcia Girona, «el gran poeta. No hi ha paraules per ponderar la seva actuació», el mateix que diuen també de Carles Salvador.
54. Materials, VIII, p. 17.
55. Ibid., p. 23.
56. Francesc Pujol, «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», Revista Musical Catalana, núm. 388 (abril 1936), pp. 133-134.
57. Aquesta missió es troba l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, C-146 (Materials, IV-2, pp. 466-467). La memòria corresponent i una «selecta» de les peces recollides són publicades a Materials, XIV (Barcelona, 2004), pp. 267-396.
58. Vegeu el meu treball «Rafael Patxot i el Llegendari Popular Català», dins Escriptors i erudits contemporanis. Novena sèrie (Barcelona, 2010), pp. 139-156.
59. Cf. Materials, IV-1, p. 355.
60. Ibid., p. 354.
61. Ibid., pp. 408-409.
62. C-274. Vegeu-ne la descripció a Materials, XXI, p. 168.
63. Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines (Alacant, 2016).
64. Vegeu Materials, IV-1, p. 365.
Paraules de cloenda de l’Excm. i Mgfc. Sr. Rector Esteban Morcillo Sánchez
NOTA. Aquestes paraules, pronunciades per l’Excm. i Mgfc. Sr. Rector de la Universitat de València, Dr. Esteban Morcillo, en l’acte d’investidura com a doctor honoris causa del professor Josep Massot i Muntaner, fan referència també a la doctora Saskia Sassen, la qual fou investida així mateix, en la mateixa ocasió. Per coherència discursiva es reprodueixen ací íntegrament.
Excelentísimo Sr. Rector Magnífico de la Universidad de Murcia,
Il·lm. Sr. Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana,
Excm. Sr. Vicerector de Postgrau,
Il·lma. Sra. Secretària General de la Universitat de València,
Il·lma.