Neix un teixidor de somnis. Ngugi wa Thiong'oЧитать онлайн книгу.
excitació. Havien arribat uns autobusos carregats de noies, la majoria infermeres dels hospitals de Mulago i de Mengo, i totes van entrar alhora. Més tard vaig saber que el patró sempre era el mateix, any rere any; només canviaven els protagonistes; cada promoció substituïda pels nous admesos. Uns autobusos llogats portaven les noies, que es quedaven fins que el ball s’acabava, i després els autobusos les tornaven als seus caus de l’hospital. No us enganyeu, les noies no portaven uniforme blanc, i l’olor que impregnava l’ambient no tenia res a veure amb l’olor d’un hospital.
A l’Alliance, el que més s’acostava a aquell espectacle esplendorós eren els balls folklòrics escocesos a la gespa. Al poble, eren els peus d’homes joves en el dia a dia, a les cabanes mal il·luminades amb llums de querosè, aixecant pols tots sols; poques dones s’aventuraven a aquells llocs a la nit. Una guitarra i una o dues veus humanes hi aportaven la música. Els homes ballaven per parelles, però bàsicament, cadascun ballava tot sol contra l’altre amb moviments que eren més acrobàtics que els moviments felins d’una pista de ball. I ara, al Hill, al Makerere Hill, això!
Noies de Mengo i Mulago que porten sabates de taló I uns bons escots i vestits de mitja màniga o sense Faldilles adornades amb pedretes lluents Colls guarnits amb joies rutilants Alegria pura a la cara dels homes elegants Amb qui ballen arrambats el vals el tango i el foxtrot Oh amb quina gràcia llisquen les solemnes parelles per la pista
Després de cada cançó, els homes acompanyaven la seva parella radiant als seients arrenglerats davant les quatre parets, i tot seguit es quedaven drets, formant grups i esperant la cançó següent. Llavors els grups es dispersaven, i cada individu s’acostava a les parets per treure a ballar una dama diferent. Nosaltres, els novells, també sèiem o ens estàvem drets en grups observant-ho tot i reptant-nos els uns als altres a fer el primer pas. Semblava que les dames no deien mai que no i que totes venien aquí per ballar; elles, totes convidades nostres, i nosaltres, tots amfitrions seus, així doncs, per què no fèiem el nostre paper? Va passar una bona estona fins que un de nosaltres va tenir prou valor per acostar-se a aquelles dones esplendoroses allà presents. L’èxit del primer a trencar la inhibició autoimposada va envalentir els altres.
Jo no havia tingut en compte la possibilitat que el meu nas fos captiu de l’olor de perfum i els meus ulls, del que ensenyaven els escots. Vaig reprimir el desig de quedar-me allà dret i mirar; i per això, en comptes d’intentar seguir el ritme amb moviments dels quals no sabia res de res, no vaig trigar a trepitjar els peus de la noia. Quan es va acabar la cançó, ella no va esperar que l’acompanyés a seure. Més tard, quan els novells vam intercanviar impressions, vaig quedar parat de veure que tots havíem tingut experiències similars. Trepitjar les parelles de ball va ser un tema comú. Un altre tema va ser la vergonya que sentíem després, quan volíem anar a buscar una de les víctimes anteriors per ballar un altre ball i elles ens deixaven paralitzats amb una mirada gèlida, un lleuger moviment de cap, mirant, de sobte, a terra o parlant animadament amb la del costat, quan ens veien venir! Era evident que tots patíem de la mateixa malaltia. Els dels cursos superiors ens van donar un remei: la MABADA, l’Associació de Balls de Saló de Makerere.
De tots els clubs i associacions del Hill, la MABADA era la que tenia més membres. La millor part eren les classes de ball que els dels cursos superiors oferien als nous. Els balls, vaig descobrir, no eren de l’estil lliure i esbojarrat dels nostres balls de poble. Aquests eren molt formals: des de la positura, on i com col·locar-se, fins al nombre de passos a l’esquerra, a la dreta, cap endavant. Al començament practicàvem amb coixins, agafant-los com si fossin les nostres parelles de ball. Després vam assajar de dos en dos, un home portava i l’altre es deixava portar per torns. Finalment ja estàvem preparats per posar a prova el que havíem après.
Va ser una vetllada organitzada per la MABADA al Main Hall. Obert a tothom, va ser un acte més majestuós i imponent que tots els que havíem vist fins aleshores a les residències. Aquesta vegada les dames van venir de tots els centres femenins, sobretot d’hospitals de Kampala i dels voltants. També hi havia professorat. Moltes persones van venir acompanyades de les mullers, dels marits, de les xicotes. Les zones per seure eren totes davant de la pista de ball, a l’aire lliure. La meva primera nit de ball com a graduat de la MABADA també va ser una prova de nervi i de joc de cames. Aquest cop els balls que van predominar a la pista van ser el vals, el tango i el foxtrot. Que emocionant que va ser, ballar sense trepitjar la parella!
Després de sobte toca samba o rock-and-roll I les parelles esculturals es deixen anar Però és la música Lingala del Congo La que finalment captiva els balladors de L’Associació de Balls de Saló de Makerere Els cossos es deixen anar, suren i volen Com si volguessin fugir de la gravetat
Però encara quedaven unes quantes coses per aprendre. Si tres o més dames seien a la mateixa taula i la primera et rebutjava, no havies de convidar les altres a ballar perquè, de ben segur, dirien que no. Havies d’anar a una altra taula més allunyada de l’escena del primer rebuig i tornar a provar sort. No era res personal, només era com funcionava la dinàmica de grup.
Un cop dominaves els detalls i les formalitats de la vetllada social i de la pista de ball de Makerere, arribava l’hora de posar a prova les teves habilitats en un club nocturn: al Top Life, a prop de Mengo, i més endavant al Suzana, de Nakulabye. Les vetllades socials només eren per als membres de les residències. Els balls de la MABADA atreien l’elit de dins i fora del Hill. Però als clubs nocturns s’hi ajuntaven els poderosos i les classes baixes, Makerere i la ciutat, els aparellats i els que no tenien parella. El grup musical, visitant o fix, era més gran i tenia tot el conjunt complet d’instruments. Els llums de neó intensificaven l’ambient d’intimitat, misteri i admiració. Allò era de debò:
Notes triomfants de la trompeta Sons sensuals i incitants del saxofon Platerets piano xilòfon Sons de maraques i timbals La guitarra salta del baix al soprano amb sorpresa Tocs evocadors de trompes i clarinet Parlen desafien gemeguen De vegades fan solos Cadascun ocupant el centre els altres acompanyant Llavors tots s’ajunten i ploren es planyen i criden Cossos captius del so s’apleguen a la pista Plens de desig ballen el swing suen s’esvaneixen Oh oh oh marqueu bé el ritme Oh oh oh que no pari el ritme Oh oh oh oh oh oh oh oh
Fum de cigarret i fortor de cervesa Damunt de cossos que canten als racons
Però aviat massa aviat o això sembla el so es fon en el silenci A contracor els cossos relaxats van a seure Riuen criden xiuxiuegen i beuen Els cors bateguen alhora esperant una altra ronda
Notes triomfants de la trompeta Sons sensuals i incitants del saxofon Platerets piano xilòfon Sons de maraques i timbals La guitarra salta del baix al soprano amb sorpresa Tocs evocadors de trompes i clarinet Parlen desafien gemeguen De vegades fan solos Cadascun ocupant el centre els altres acompanyant Llavors tots s’ajunten i ploren es planyen i criden Cossos captius del so s’apleguen a la pista Plens de desig ballen el swing suen s’esvaneixen Oh oh oh marqueu bé el ritme Oh oh oh que no pari el ritme Oh oh oh oh oh oh oh oh Fum de cigarret i fortor de cervesa Damunt de cossos que canten als racons Però aviat massa aviat o això sembla el so es fon [en el silenci A contracor els cossos relaxats van a seure Riuen criden xiuxiuegen i beuen Els cors bateguen alhora esperant una altra ronda
Les nits de divendres i de dissabte eren les millors per anar als clubs nocturns. Et quedava tot el diumenge per refer-te de la ressaca i, si tenies inclinacions religioses, per anar a les capelles a buscar el perdó dels pecats comesos sota la influència de l’alcohol.
VI
Semblava que el professorat donava suport al principi de la cerca de la veritat al qual ens havíem compromès. Ens animaven a desenvolupar els nostres punts de vista, en comptes de regurgitar o reproduir fidelment el que llegíem als llibres: era la diferència entre l’institut i la universitat, deien. A l’escola et paixien; a la universitat tu agafaves la cullera i menjaves tot sol.
No em feien falta sermons. Em vaig prendre el vot seriosament i això influïa en la meva actitud respecte dels llibres i les classes. No em jutjava a mi mateix per les notes que treia sinó pel llistó que m’autoimposava. Això no tenia res de dràstic: era una reafirmació de la pregunta de la mare: t’esforçaràs