La vida que aprenc. Carles Capdevila PlandiuraЧитать онлайн книгу.
fet així ni s’hi farà gaire temps més
Mirar que el que fem tingui sentit
Carta d’amor al meu odiat mòbil
Accidents, dolor, periodisme i dubtes
Ens cal més mala llet i més esperança
El poder té un problema de càsting
Si no vols que se sàpiga, no ho facis
Dones que fan la feina, homes que dissimulem
Es viola en temps de guerra i en temps de pau
Arreglar és un verb preciós, si es conjuga bé
El dol reclama silenci i no soroll
El culpable ens consola com la mentida pietosa
Disculpeu-me si aquest article us divideix
Teories conspiratives o improvisades
M’agraden els contes que acaben bé
El matís és ric, la mentida ens arruïna
Per què coi ens costa tant prevenir
Reformar cuina i bany amb tu a dins
Xarxes, més postureig que compromís real
Per què en diem política si són ocurrències
Si mires pel retrovisor, que es noti
Per què venen loteria a la porta de l’hospital
Vigilem el que diem que ens ho creurem
La misèria del miserable que abusa d’esclaves
Si un mal dia t’ensorra, què fa una mala vida?
Si ens esbravem tant, quedarem ben esbravats?
Del «Cuida’t» al «Cuidem-nos»
Sopars d’amics, la xarxa social de l’estiu
El gust d’un projecte que fa que et brillin els ulls
Reunionitis, comissionitis i missatgitis
Ens cal gent que es fiqui en problemes
Tenir cura és molt més que curar
Metges i mestres que comuniquin millor
Hi som per cuidar-nos amb molt de tacte
Que els ulls no ens brillin de ràbia
La bona infermera i l’art de ser pacient
Reduir soroll per dormir bé als hospitals és urgent
«Mira’m als ulls: he dit als ulls»
Els convençuts van més enllà que els vençuts
Els ous de gallines felices i nosaltres
El món no funcionaria sense els voluntaris