Els registres notarials de Miquel Llagària. Miquel LlagàriaЧитать онлайн книгу.
sembla que ocupe, ni tan sols, el càrrec d’escrivà. Aquest està reservat per als notaris que formen part de l’oligarquia local, cas de Jaume Coll i Simó Livillo.30 Per tant, la imatge que se’ns presenta de Miquel Llagària és més bé la d’un notari amb escassos recursos i sobretot fora de l’àmbit del reduït grup de prohoms que dominen la comunitat.
Desconeixem si el casament fou la raó per marxar a Sueca o no, però està clar que Llagària es casa a Sueca i que té, si més no, un fill que li sobreviu. Miquel Llagària no sols heretarà el nom i el cognom del seu pare, sinó també la professió i, com estableix la legislació foral, els protocols.31 En efecte, el jove Llagària degué aprendre els rudiments bàsics de l’art de notaria de la mà del seu pare, però, com ell, sembla pertànyer als sectors més modests del notariat. Així, i per raons que de nou se’ns escapen, Miquel Llagària fill abandona Sueca per marxar a la capital del regne, encara que no sembla que arribe a formar part del Col·legi de notaris de la ciutat de València, un col·lectiu cada vegada més endogàmic i més tancat a l’entrada de notaris forasters, davant el nombre excessiu de professionals d’aquest ofici que s’acumulen a la ciutat. Per tant, el jove Llagària es veu abocat a treballar extra menia civitatis Valencie, sense un lloc fix, buscant les portes i vies d’accés a la ciutat més concorregudes, com són ara el pont de la Trinitat, la zona del convent de Jerusalem o la porta dels Jueus.32
Tornant a Miquel Llagària pare, la feblesa de la seua clientela i la seua marginalitat política respecte del grup de prohoms que dominaven la comunitat de Sueca no ens autoritza a infravalorar la seua figura. Al capdavall, ell és un notari i això el situa econòmicament i social per damunt de bona part dels membres de la comunitat. A més, no podem negligir que Llagària, com a notari, ocupava un paper central en la societat camperola com a garant de la memòria personal i collectiva i com a dipositari de la cultura escrita.
TIPOLOGIA DOCUMENTAL DELS REGISTRES NOTARIALS DE MIQUEL LLAGÀRIA
En el món rural, la diversitat d’operacions i d’intercanvis que es produeixen és més aviat escassa, més encara si la comparem amb la ciutat, on les activitats econòmiques i els grups socials són tan diversos que permeten i, fins i tot, exigeixen el desenvolupament d’un notariat especialitzat en determinades activitats, com són el comerç, les assegurances de nòlits, els testaments o els inventaris, per citar-ne algunes, i també en determinats sectors socials —nobles, religiosos, camperols, mercaders o artesans són els més comuns—. Així les coses, els protocols de Miquel Llagària no presenten cap grau d’especialització que no siga el propi d’un notari inserit en la societat rural.
A partir dels seus registres hem confeccionat unes gràfiques en les quals s’analitza la tipologia documental enregistrada.33 Mentre la primera ha estat confeccionada amb el baldufari i mostra la diversitat d’instruments jurídics documentats entre 1551 i 1561, la segona pren l’any 1552, ja que és l’any on millor coneixem la tasca de Llagària. Si comparem ambdues gràfiques podem observar la seua similitud pel que fa als documents registrats i també al seu valor percentual, la qual cosa ens permet concloure que l’any 1552 pot ser representatiu del conjunt de protocols de Miquel Llagària. El ventall d’actes jurídics registrats recorre tots els vessants de la vida econòmica i social de la família camperola, des dels seus inicis, amb els capítols matrimonials, fins a la seua dissolució, recollida amb els testaments i inventaris post mortem. Entre un moment i un altre no són pocs els censals, les compravendes, les cessions o les procuradories que el cap de la família, però també la seua esposa, haurà de signar. De la mateixa manera, cal mencionar que dins el conjunt de documents registrats trobem alguns vinculats al govern local de Sueca, lloc on tenia fixada la seua residència el notari. El seu reduït nombre és un altre element que il·lustra l’exclusió de Llagària dels àmbits de direcció de la comunitat. Parlem dels contractes d’arrendament dels monopolis senyorials, com ara el molí o la carnisseria, i d’alguns impostos com la peita o el sequiatge.34 De la mateixa manera, el baldufari també recull que al llarg dels anys d’activitat d’aquest notari registra el nomenament de síndics en alguns llocs de la Ribera, no sols a Sueca sinó també a Riola, Cullera o Albalat.
No obstant això, un fet crida l’atenció per damunt de la resta. La preeminència dels instruments notarials referits al deute. Les obligacions i els debitum representen un percentatge superior al 40% del total d’operacions enregistrades en el baldufari, com es pot observar en el gràfic. Aquest fet evidencia la importància que l’activitat creditícia tenia en l’economia rural de la Ribera en el segle XVI, i com en bona mesura l’economia camperola s’articulava a través del deute, malgrat que això no implica necessariament que no hi hagués una circulació monetària en aquests àmbits. El percentatge se situa al voltant del 50% si comptabilitzem també els censals dins d’aquestes operacions vinculades amb el deute.
Com hem assenyalat adés, la representativitat de l’any 1552 ens permetrà extrapolar les dades obtingudes al conjunt de l’activitat notarial de Llagària. L’objectiu principal és obtenir una imatge més aproximada de les principals causes d’endeutament del camperolat de la Ribera durant aquest període, i com la figura del notari participa d’aquest procés com el codificador d’aquestes xarxes creditícies. No debades, vint anys enrere les ires dels agermanats s’havien adreçat cap als arxius senyorials, però també vers alguns notaris.35
Si observem el següent gràfic amb atenció, el que sobreïx és la preeminència de l’endeutament derivat de l’adquisició de cereal (45%), amb una presència significativa de l’arròs juntament amb el forment. Un assentament que mereix ser ressenyat són les vendes anticipades de la collita d’arròs, contractes que engegaven l’espiral creditícia a la qual es veien abocats els sectors mitjans i inferiors del camperolat i que permet a alguns membres benestants de la comunitat obtenir un preu millor en la compra d’arròs. Al mateix temps, l’estudi detallat d’aquest any ens ajuda a perfilar millor la cronologia de desenvolupament de dos cultius com són l’arròs i la morera a Sueca. Així, mentre el primer cultiu es troba altament difós ja en 1552, el conreu de la morera fa la impressió que s’estén més tardanament a diferència d’altres llocs propers com l’Alcúdia o Guadassuar, tal i com ja han demostrat altres estudis.36
TIPOLOGIA DE LES OBLIGACIONS I DEUTES ENREGISTRADES EN EL PROTOCOL NOTARIAL DE 1552
De la mateixa manera, el percentatge d’obligacions que fan referència a l’adquisició del ramat arriba fins el 26%. Dins d’aquesta categoria existeix un clar predomini de les cavalleries (mules, rossins i egües) que eren destinades no sols a tasques purament agrícoles, sinó també a altres activitats com la tragineria. Molt per darrere es troben les operacions protagonitzades pel ramat boví i el porcí. La menor presència dels bous i vaques evidencia el seu escàs paper en les formes d’explotació de la terra enfront de l’hegemonia dels èquids. Aquesta especialització musulmana en el comerç de cavalleries, així com la marginalitat dels bòvids, són dos fenòmens heretats que es poden detectar ja a l’Edat Mitjana.37
Pel que fa a l’adquisició de béns immobles, observem que la terra està present en un 13% de les operacions mentre els immobles urbans ocupen sols el 4%. Finalment, un 5% correspon a un ampli ventall de situacions que han aparegut molt aïlladament en la documentació, tals com la compravenda de teixits, l’adquisició de fulla de morera o el deute derivat d’una condemna pel trencament d’una pau. Per mitjà d’aquest desglossament del deute s’observa l’eminent caràcter agrari de la societat de Sueca cap a mitjan segle XVI.
TIPOLOGIA D’INSTRUMENTS NOTARIALS ENREGISTRADES PER MIQUEL LLAGÀRIA SEGONS EL SEU BALDUFARI (1551-1561)38
TIPOLOGIA D’INSTRUMENTS NOTARIALS ENREGISTRATS PER MIQUEL LLAGÀRIA EN 155239
LA DOCUMENTACIÓ