Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349). AAVVЧитать онлайн книгу.
de Sent P(ere) de la Seu, en G(uillem) Cesartigues, en P(ere) Samisay.
De Sent Thomàs, en G(uillem) Guasch, notari, en G(uillem) Barberà. De Sent Andreu, en Michel de Cascant, en Michel Moollà (sic).
De Sent Martí, dins la ciutat, en Berenguer Gizbert, en P(ere) Vives. De Sent Martí, fora la ciutat (blanc).
De Senta Katerina, dins la ciutat, en G(uillem) Senan, en Bernat de Vich. De Senta Katerina, fora la ciutat, en Johan Castellar, en Jacme Fenollosa. De Sent Nicolau, en Michel Gastó, en P(ere) Dezcastell.
De Sent Berthomeu, en P(ere) de Vich, en P(ere) de Pàmies. De Sent Lorenç (blanc).9
||37r Encara fon ordenat e tengut per bé en lo dit consell que los jurats eligen una bona persona per anar al senyor rey, per .III. coses. La .I.ª, per revocar les comissions d’en P(ere) de Ciutadella, oïdor de la cort del senyor rey, les quals comprenen en si generalitat de proceses, e en gran partida és tolta la juredicció al justícia de la ciutat en lo criminal. L’altra rahó, és per empetrar ab lo dit senyor rey remissió de la pena imposada a aquells qui dins .X. jorns no haurien manifestat als comissaris del senyor rey e del senyor bisbe los contractes usuraris o feyts en frau de usures. La terça, que, per ço que feyt és o·s farà tro lo senyor rey hi haja provehit, no sia lesió ne prejuhí dels furs o privilegis de la ciutat.
Ítem, lo dit consell ordenà e establí que lo síndich de la ciutat manifest e notiffich als dits comissaris elets sobre lo feyt de usures, e encara deman ab acabament totes quantitats degudes per qualsevol persones a la universitat de la dita ciutat per usures, ||37v per los contractes de manleutes fetes per la ciutat a ses necessitats o en frau de usures, de .X. anys a ençà, segons la crida feyta de part del dit senyor rey, protestan, emperò, lo dit síndich que per rahó de la dita manifestació o notifficació no sia fet prejudici o lesió alcuna a furs ne privilegis de la dita ciutat, com allò face e entene a fer per temor de les penes apposades en la dita crida. Volch encara lo dit consell que les dites coses puxen ésser corregides e esmenades de consell dels advocats de la ciutat, no mudada la substància.
NOTES:
¶ 1 Segueix la llista dels consellers presents. Sols hi són els jurats ciutadans; pels cavallers i generosos, ho eren Guiot de Xanaveires i Pere Sanxis d’Oblites.
¶ 2 Segueixen els consellers assistents, amb l’absència dels dos jurats cavallers i dels consellers de l’estament militar. Ometrem aquesta relació, generalment llarga, en les actes del Consell.
¶ 3 La resta, en blanc.
¶ 4 Aprovats els capítols, el Consell acorda (f. 106r) remetre’ls al jurat Jaume March, traslladat a Perpinyà, que els presentarà al rei.
¶ 5 El lloc era senyoriu de Pere Sabata, cavaller, després un dels dirigents de la Unió.
¶ 6 Al marge esquerre: De tractatu expellendarum impositionum.
¶ 7 que·s a l’orig.
¶ 8 Hi manca el verb (=pagar...).
¶ 9 Hi ha un espai en blanc, car falten les parròquies urbanes del Salvador, de Sant Esteve, de Sant Joan del Mercat i de Santa Creu de Roteros.
2. UNA CRISI SUCCESSÒRIA PROVOCADA, DINS D’UNA POLÍTICA REIAL AUTORITÀRIA
(FEBRER-MAIG 1347)
7.
1347, febrer 14. València.
El rei Pere el Cerimoniós reprén amb amenaces el seu germà, l’infant Jaume, comte d’Urgell, que s’ha traslladat, contra les ordres d’aquell, a Aragó, i ha protestat de la designació de la infanta Constança com a successora al tron.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 166r-v.
Lo rey d’Aragó.
Car frare. [B]é sa[be]ts en qual manera parlam ab vós fraternalment e amigable e axí c[o]m a senyor, manants a vós que en alcunes de la nostres ciutats ne l[och]s no es[tigué]ssets ne conversàssets, tro que haguéssets mo[st]rades vostres [ra]hons les qual[s] entenets haver contra la primogenitura o suc[c]essió d[e la al]ta infanta dona C[on]stança, f[i]lla nostra primogènita, [o] altra primogènita, per part de la qual és affermat [e]lla haver successió en los r[e]gnes, comtat[s e] terres nostres aprés nost[r]es d[i]es en cas, ço que Déus no v[u]lla, que convengué[s] nós passar d’aquesta vi[d]a sens fills mascles. E a[r]a hav[e]m entès que·l dit manam[e]n[t] no contrastant, vos sots anat en lo regne d’A[ra]g[ó ...]t[...] ||166v manament [... ... ...]10 vós protestats dels [... ... ...] coses lo dit nostre manament [... ... ...]·ns covenga en altra manera provehir, ço qui·ns seria fort greu. Data en València, sots[s] nostre s[e]gell secret, a .XIIII. dies anats del mes de febrer en l’any de nostre Senyor .M.CCC.X[L]VII. Rex P(etr)us.
A l’[alt in]fant en Jacm[e], comte d’Urgell e veçcomte d’Àger, car frare nostre.
8.
1347, març 21. València, al palau del Real.
Jurament i homenatge, davant del rei, de Pere de Xèrica, governador del regne de València, de tenir el seu càrrec per la infanta Constança, i de defensar el seu dret de successió dels contraris. Amb la mateixa fòrmula juraran els oficials reials que han estat novament nomenats, com ell.
ACA, C, Processos, llig. 116/6, fol. 5r.
Sub hac forma sunt iuramenta officialium illorum, videlicet, quibus noviter comittentur officia.
Noverint universi quod ego, Petrus, dominus de Exerica, recognoscens et considerans vos, excellentissimum ac magnificum principem et dominum dominum Petrum, Dei gratia regem Aragonum, etc., comississe michi officium gubernationis regni Valentie sub hac forma, videlicet, quod ego ten[e]am ipsum pro inclita infantissa domina Constantia, primogenita vestra, cui successio regnorum et terrarum vestrarum ratione sue primogeniture noscitur pertinere in casu, videlicet, quo vos, dictus dominus rex, sine filio vel filiis masculis legittimis ab luce migrari contingeret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, ex hiis iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis tacta, et homagium ore et manibus comendatum facio vobis, dicto domino regi, presenti et huiusmodi iura[me]ntum et homagium recipienti, quod dictum officium gubernationis regni Valentie per vos michi comissum tenebo pro inclita infanta Constantia, primogenita vestra et in regnis, comittatibus et terris vestris, si vos sine filiis [mascu]lis mori contingeret, quod absit, successura, et quod casu predicto quo sine liberis masculis decesseritis ut prefertur, ego cum toto posse meo, quod habeo per me vel ratione dicti officii, iuvabo et pro toto posse meo deffendam dictam dominam Constantiam in successione predicta, et eius tutorem vel curatorem per vos assignatum vel assignandum eidem, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium dictus dominus rex de predictis mandavit fieri unum vel plura publica instrumenta eiusdem tenoris et data per me, notarium infrascriptum. Quod est actum in Regali domini regis Valentie, die intitulata duodecimo kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º sexto.
Sunt inde testes ad predicta presentes nobilis Petrus de Fenolleto, vicecomes Insule, nobilis Gondisalvus Didaci de Arenosio, Petrus de Montecatheno, amirantus, Rodericus Didaci, vicecancellarius, Iohannes Ferdinandi Munionis, magister rationalis, legum doctores, Iacobus Rubei, thesaurarius, et plures alii consiliarii dicti domini regis.
9.
1347, març 24. València, al palau del Real.
Jurament i homenatge que han de prestar al rei i a la infanta primogènita Constança els alcaids dels castells reials. Es comprometen, en cas de mort del monarca sense descendència masculina, a tenir-los a Costum d’Espanya en nom de l’hereua, a restituir-los a ella si els és manat i a recolzar-la contra els seus oponents. En aquest cas, jura Llop Álvarez de Espejo, alcaid del castell del Poyo, al