Comunicació NoViolenta. Marshall B. RosenbergЧитать онлайн книгу.
seves anècdotes no eren apreciades.
DISTINGIR L’OBSERVACIÓ DE L’AVALUACIÓ
La taula següent serveix per distingir entre observacions separades d’avaluacions i observacions barrejades amb avaluacions.
Nota: les expressions sempre, mai, cap vegada, sempre que, etc. expressen observacions quan es fan servir d’aquesta manera:
•Sempre que he vist el Jack parlar per telèfon, almenys s’hi ha estat trenta minuts.
•No recordo que m’hagis escrit mai.
De vegades aquestes expressions es fan servir com a exageracions, de manera que es barregen observacions i avaluacions:
•Sempre estàs enfeinat.
•No hi és mai quan se’l necessita.
Quan aquestes expressions es fan servir com a exageracions, sovint provoquen una actitud defensiva en comptes de compassió.
Les expressions com ara freqüentment, sovint, poques vegades, quasi mai, també poden contribuir a la confusió entre observació i avaluació.
RESUM
El primer component de la CNV comporta la separació de l’observació i l’avaluació. Quan les barregem, l’altra persona sol tenir la impressió que la critiquem i, per tant, oposa resistència al que li diem. La CNV és un llenguatge de procés que desaconsella les generalitzacions estàtiques. En comptes d’això, les observacions han de ser específiques del moment i del context, com per exemple: “Fa vint partits que el Hank no marca cap gol” en comptes de “El Hank és un mal jugador de futbol”.
LA CNV EN ACCIÓ
“El formador més arrogant que hem tingut mai!”
Aquest diàleg va tenir lloc durant un taller que impartia. Quan portava mitja hora de presentació vaig fer una pausa per convidar els participants a intervenir-hi. Un d’ells va aixecar la mà i va dir: “Vostè és el formador més arrogant que hem tingut mai!”
Davant meu s’obren diverses opcions quan una persona es dirigeix a mi d’aquesta manera. Una opció és prendre’m el missatge com una cosa personal; sé que ho faig quan sento un fort impuls de disculpar-me, defensar-me o buscar excuses. Una altra opció (en la qual tinc molta pràctica) és atacar l’altra persona pel que percebo com un atac cap a mi. Aquest cop vaig triar una opció diferent: concentrar-me a esbrinar què hi podia haver darrere de l’afirmació d’aquell home.
| MBR: | (Fent conjectures sobre la base de les observacions fetes) La seva reacció es deu al fet que he parlat durant trenta minuts per presentar la meva visió abans de donar-los l’oportunitat d’intervenir? |
| Phil: | No. Vostè fa que sembli molt senzill. |
| MBR: | (Mirant de veure-hi més clar) La seva reacció es deu al fet que no he dit res sobre com el procés pot resultar difícil d’aplicar per a algunes persones? |
| Phil: | No per a algunes persones, per a vostè! |
| MBR: | Així que la seva reacció es deu al fet que jo no he dit que de vegades el procés em pot resultar difícil a mi? |
| Phil: | Exactament! |
| MBR: | Se sent molest perquè li hauria agradat descobrir algun indici que jo mateix tinc algunes dificultats amb el procés? |
| Phil: | (Després d’una petita pausa) Sí, és així. |
| MBR: | (Ara que estic en contacte amb el sentiment i la necessitat de la persona amb qui parlo, estic més relaxat i dirigeixo l’atenció al que crec que em pot estar demanant) Li agradaria que jo admetés, ara mateix, que aplicar aquest procés pot ser difícil per a mi? |
| Phil: | Sí. |
| MBR: | (Després d’haver aclarit l’observació, el sentiment, la necessitat i la petició del meu interlocutor, comprovo si estic disposat a fer el que em demana) Sí, aquest procés sovint em resulta difícil. Quan continuem amb el taller és probable que em senti explicar diversos incidents en els quals he hagut de fer grans esforços... o fins i tot he perdut el contacte per complet amb el procés, la consciència que els estic presentant avui aquí. Alhora, el que fa que segueixi esforçant-me són les connexions tan estretes que estableixo amb altres persones quan tiro endavant amb el procés. |
EXERCICI 1
OBSERVACIÓ O AVALUACIÓ?
Per determinar la seva habilitat per distingir entre observació i avaluació, faci el següent exercici. Marqui els números de les frases que són només observacions, sense avaluacions implícites.
1 Ahir el John es va enfadar amb mi sense cap motiu.”
2 Ahir a la nit la Nancy es va mossegar les ungles mentre mirava la tele.”
3 El Sam no em va demanar l’opinió durant la reunió.”
4 El meu pare és un bon home.”
5 La Janice treballa massa.”
6 El Henry és agressiu.”
7 Aquesta setmana la Pam ha estat la primera de la cua cada dia.”
8 El meu fill sovint no es renta les dents.”
9 El Luke em va dir que el color groc no em queda bé.”
10 La meva tia es queixa quan parlo amb ella.”
Aquestes són les meves respostes per a l’Exercici 1:
1 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “sense cap motiu” és una avaluació. A més a més, considero que suposar que el John estava enfadat és una avaluació. Podria haver estat dolgut, espantat, trist o qualsevol altra cosa. Alguns exemples d’observació sense avaluació podrien ser: “El John em va dir que estava enfadat” o “El John va clavar un cop de puny sobre la taula”.
2 Si ha marcat aquest número, estem d’acord que la frase expressa una observació sense avaluació.
3 Si ha marcat aquest número, estem d’acord que la frase expressa una observació sense avaluació.
4 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “bon home” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “Durant vint-i-cinc anys el meu pare ha donat una desena part del sou a obres de caritat”.
5 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “massa” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “Aquesta setmana la Janice s’ha passat més de seixanta hores a l’oficina”.
6 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “agressiu” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “El Henry va pegar a la seva germana quan la noia va canviar el canal de la tele”.
7 Si ha marcat aquest número, estem d’acord que la frase expressa una observació sense avaluació.
8 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “sovint” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “Aquesta setmana el meu fill no s’ha rentat les dents dos dies a l’hora d’anar a dormir”.
9 Si ha marcat aquest número, estem d’acord que la frase expressa una observació sense avaluació.
10 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “es queixa” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “Aquesta setmana la meva tia