Un amor, uns carrers. Varios autoresЧитать онлайн книгу.
i la construcció del coneixement històric i social. Seguint els principis d’una educació basada en l’experiència, els educadors haurien de tenir com a missió, segons Dewey, «preparar aquel género de experiencias que no repeliendo al alumno, sino más bien incitando a su actividad, sean sin embargo más que agradables inmediatamente y provoquen experiencias futuras deseables» (Dewey, 2004: 73). Una herència recuperada durant les dècades dels anys setanta i vuitanta pels Moviments de Renovació Pedagògica, que torna a ser d’actualitat: «la escuela no puede atrincherarse en un conocimiento academicista y abstracto que solo es adquirido por pocos alumnos, sirve más a la selección y a la exclusión que al desarrollo cultural» (Vilarrasa, 2003: 18).
I, des d’una perspectiva piagetiana, les eixides constitueixen una tècnica didàctica relacionada amb l’aprentatge per descobriment. L’objectiu de les eixides és posar l’alumnat en contacte directe amb la realitat per a donar-li la possibilitat de descobrir-la (Benejam, 1996). Les fases de l’eixida, des d’aquesta perspectiva, corresponen a les del mètode científic: formulació d’hipòtesis (abans), comprovació mitjançant l’experimentació (durant) i elaboració de conclusions (després). El paper de les exides escolars cal relacionar-lo amb la idea de Vigotsky, que considera l’aprenentatge com un procés de construcció de coneixement produït per la interacció entre l’experiència personal de l’alumne i el seu context social.
4. LA RUTA LITERÀRIA COM A PROJECTE D’INNOVACIÓ UNIVERSITÀRIA
El projecte, aplicat des del curs 2010-2011, és fruit de la col·laboració entre membres de dos departaments de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (Didàctica de la llengua i la literatura i Didàctica de les ciències experimentals i socials). Les primeres cinc rutes literàries han estat les següents:
1. Ruta fusteriana (ruta a l’Albufera i Sueca seguint el llibre «L’Albufera» de Joan Fuster).
2. Ruta valoriana (ruta pel territori dels contes de transmissió oral recopilats per Enric Valor).
3. Ruta literària per València (passejada literària per València seguint «Ací» de Vicent Andrés Estellès. D’Ausiàs March i Joanot Martorell a Estellés).
4. Ruta estellesiana (ruta per València i Burjassot seguint la poesia de Vicent Andrés Estellés)
5. Ruta «Xàtiva estellesiana» (ruta literària per la ciutat de Xàtiva seguint el llibre Xàtiva de Vicent Andrés Estellés).
El projecte, de caràcter transversal, té com a objectiu el disseny de seqüències didàctiques basades en rutes literàries i l’elaboració de materials per a ús didàctic en les classes (Bataller, 2011a i Bataller, 2011b). Seguint les orientacions de l’EEES de promoure un ensenyament pròxim a la societat, ens hem proposat els objectes d’aprenentatge següents:
• Reforçar actituds positives d’estima i promoció cap a la llengua, la literatura, la història, el paisatge i el patrimoni dels valencians.
• Dotar els futurs docents d’instruments per a la realització d’eixides extraescolars vinculades al territori.
• Estimular la capacitat de creació d’activitats docents fora de les aules.
• Promoure l’elaboració de seqüències didàctiques d’aprenentatge que empren les eixides extraescolars com a element central.
• Entendre la literatura, la llengua i el patrimoni històric i natural com una forma d’arrelament en la societat.
• Afavorir el descobriment d’una geografia literària i lingüística i els valors patrimonials d’una comunitat lingüística
La realització de la ruta és una part d’un procés que comença amb la lectura d’una o més obres literàries completes i d’un conjunt de textos que guiaran el nostre recorregut. Una vegada determinats els objectius didàctics i les dates de realització de la proposta elaborem un itinerari, que completem amb la confecció d’un dossier didàctic que inclou el programa, amb un annex de textos literaris o documents amb interés cultural o lingüístic. Realitzada l’activitat, procedim a la seua avaluació. Els materials elaborats i les seqüències didàctiques obtingudes del procés tenen aplicacions didàctiques diverses:
• Serveixen per a senyalitzar culturalment el territori més pròxim, moltes vegades desconegut.
• Suposen un exercici de dinamització dels textos: traure els textos de l’interior dels llibres i contrastar-los amb territori.
• En algun cas, guien pràctiques de treball de camp i d’investigació.
• Serveixen per a dissenyar propostes didàctiques per a diferents nivells escolars.
Finalment, el projecte està pensat per a la millora de la formació literària dels futurs docents valencians, implicats en la seua llengua i en l’estima pel territori. Però també és un projecte extrapolable a altres eixides socials i professionals, com la formació de mediadors i gestors del patrimoni literari i cutural.
Podem considerar que les rutes literàries ens permeten la consecució de dos objectius bàsics d’aprenentatge:
• L’augment de la motivació cap a l’estudi de la llengua i la literatura i l’estima pel patrimoni cultural i històric que se’ls associa.
• La configuració d’uns espais de convivència entre diferents alumnes per al coneixement mutu i l’ús del valencià fora de les aules.
L’experiència pràctica en les aules ens portà pel camí de compartir coneixements i experiències i així, amb el grup «Geografies Literàries» hem organitzat un Congrés i unes Jornades, els anys 2012 i 2013, respectivament. El I Congrés Geografies Literàries, celebrat durant els dies 24 i 25 d’abril de 2012 en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, fou una ocasió per compartir reflexions i experiències que relacionaven la literatura amb el patrimoni i per explorar les possibilitats pedagògiques que ofereixen les eixides escolars i els itineraris didàctics vinculats a rutes literàries.5 Per la seua banda, les I Jornades Literatura, Territori i Educació (23 i 24 d’abril de 2013) foren una nova ocasió per a reflexionar i compartir coneixements i experiències al voltant de la relació entre literatura i territori i la seues implicacions didàctiques. L’avinentesa de les celebracions de Vicent Andrés Estellés com a escriptor de l’any i de l’any Salvador Espriu ha determinat que tots dos autors siguen presents en diferents ponències i actes de les Jornades.6
De tot l’intercanvi d’experiències, podem afirmar que la ruta literària funciona, doncs, com a recurs immillorable per a l’educació literària, orientada cap a la formació de la recepció dels textos i les produccions literàries i a capacitar l’alumne per a comprendre el discurs literari (Mendoza, 2002). Si partim de la concepció que l’educació literària té com a fi dotar els alumnes d’una competència que els permeta la interpretació, coneixement i gaudi de l’obra literària, el recurs de la ruta literària a partir d’una obra, d’un autor, o d’un territori literari, presenta molts atractius per a estimular el coneixement literari i millorar-ne les actituds. Una aproximació a la literatura, des de l’emoció, tal com afirma l’alumna Carme Ivars: «Realitzar esta ruta literària, ens dugué a sentir la literatura; a emocionar-nos amb ella» (Bataller, 2013a: 21). O, dit en paraules de la futura mestra Araceli Ávila:
Portar la literatura fora de l’aula, relacionant-la amb la vida quotidiana és una gran idea per atraure més lectors, a més de presenter-la com una matèria apassionant i divertida, tan real com la vida mateixa, davant els alumnes, els quals la solen considerar com una matèria pesada i avorrida, consistent a memoritzar noms, dates i títols. (…) Per altra banda, també pense que una excursió és una activitat que uneix al grup, a més de trencar la rutina de les clàssiques lliçons recolzades en els llibres de text o dins de l’aula». (Bataller et al., 2013: 44)
Concloem