Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana. Rafael Roca RicartЧитать онлайн книгу.
«Poesía catalana. Idilis y Cants místichs, per Mossén Jacinto Verdaguer, ab un pròlech de D. M. Milà y Fontanals. Barcelona», Las Provincias (5-X-1879).
[53] Valentino, «Mosén Jacinto Verdaguer», Las Provincias (28-VII-1881).
[54] Carta 211: Mariano Aguiló y la «Renaixença»..., p. 131.
[55] X., «Juegos Florales de Barcelona», Las Provincias (5-V-1885).
[56] Ibidem.
[57] El 28 d’abril de 1885 Querol escrivia a Llorente per a ultimar els detalls del viatge conjunt que havien de fer en «tren express» el divendres 1 de maig a Barcelona, i entre altres coses li deia: «Quedamos, pues, en que tú, Pepe [Aguirre], [Fèlix] Pizcueta y Federico [Doménech] estáis listos en la estación de Valencia a las 12 del día 1º de Mayo». Vegeu carta 160: Epistolari Llorente, vol. I, Barcelona, 1928, p. 145.
[58] X., «Juegos Florales de Barcelona», Las Provincias (5-V-1885).
[59] Carta 215: Mariano Aguiló y la «Renaixença»..., p. 133.
[60] R., «La Renaixensa a Valls y Tarragona», La Renaixensa, 858 (2-VI-1882), p. 4254.
[61] Carta inèdita conservada a la Biblioteca Serrano Morales. Caixa 7.263-11. Carta 3.114.
[62] El 8 de maig de 1887 Llorente escrivia a Collell: «Tinch que dirli que enguany, en mitj de la festa, sent un gran anyorament; y es, que no puch consolarme de no haverlos acompanyat á eixa deliciosa anada á Mallorca, que tantes vegades he ensommiat, y que, pera mi, se ha desbaneixcut, com tots los ensommis. [...] Tráfech inaguantable de quefers, crisis dificil en la ciutat per les malahides eleccions, atropoll de un viatge indispensable que he de fer esta mateixa semana á Madrid, han segut dificultats groses, que se me han enrollat per les cames, y m’han tirat en terra, quan ja estava resolt á mamprendre’l camí». Carta 1.018: Epistolari Llorente, vol. III, Barcelona, 1936, p. 167.
[63] Carta 215: Mariano Aguiló y la «Renaixença»..., p. 133.
[64] Carta inèdita conservada a l’Arxiu biblioteca Llorente.
[65] X.: «Lo Rat-Penat en Poblet», Las Provincias (21-V-1882).
[66] F.: «La escursión al Monasterio de Poblet», El Mercantil Valenciano (20-V-1882).
[67] F.: «Escursión al Monasterio de Poblet», El Mercantil Valenciano (21-V-1882).
[68] Carta 178: Mariano Aguiló y la «Renaixença»..., p. 110.
[69] Ibidem.
[70] Carta 179: Mariano Aguiló y la «Renaixença»..., p. 110.
[71] Ibidem.
[72] Carta 1.052: Epistolari Llorente, vol. III, Barcelona, 1936, p. 188. Sembla ser que aquell mateix any ja hi havia fet algun altre viatge. Vegeu carta 233: Epistolari Llorente, vol. I, Barcelona, 1928, pp. 213-214.
[73] Amb el títol «Desde Barcelona», foren publicats a Las Provincias els dies 9, 12, 14, 15, 18, 20 i 21 d’octubre de 1888.
[74] Valentino, «Desde Barcelona», Las Provincias (9-X-1888).
[75] Vegeu Valentino, «Los Juegos Florales de Barcelona», Las Provincias (11 i 14-V1893).
[76] Valentino, «Santa María de Ripoll», Las Provincias (9-VII-1893).
[77] Ibidem.
[78] Ibidem.
[79] Ibidem.
[80] Ibidem.
[81] Sobre les pressions de Mañé i Flaquer a Aguiló, vegeu Massot (2006: 44-45).
[82] Valentino, «Santa María de Ripoll», Las Provincias (9-VII-1893).
[83] Ibidem.
[84] Ibidem.
[85] Començava de la següent manera: «Les cançons populars catalanes vénen consagrades per l’amor maternal. Generacions d’honrades mares de família han conservat les més antigues al breçolar y adormit a llurs infants al so de ses relligioses tonades». Vegeu Marian Aguiló, «Romancer popular de la terra catalana. Dedicatòria. A S. M. la Reina d’Espanya doña Maria Cristina d’Halsburg Lorena de Borbón, Comtessa de Barcelona», Las Provincias (9-VII-1893).
[86] Valentino, «Santa María de Ripoll», Las Provincias (9-VII-1893).
[87] Carta 249: Mariano Aguiló y la «Renaixença»..., p. 151.
[88] «Escribía esto en el año 1884», afirmarà en referència a l’«endreça» tretze anys després. Vegeu Teodoro Llorente, «Mariano Aguiló», Las Provincias (10-VI-1897).
[89] «Literatura lemosina», La Opinión (18-I-1862).
[90] Ibidem.