Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVVЧитать онлайн книгу.
y declarat que <si> los dits nous pobladors, al temps dels establiments, voldran la mitat de la proprietat de dit censal redimir, ho puguen fer pagant dita mitat dins sis anys, sens interés algú, en los dies e festes de Nadal y sanct Joan de juny, mijerament, comensant la primera paga en lo dia e festa de sanct Joan de juny del any primervinent mil sis-cents y tretze, e la segona en lo dia e festa de Nadal aprés inmediate següent, y de allí avant consecutivament fins tant sia pagada dita quantitat.
III. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors pugan llíberament obrar y rehidificar les cases e corrals que se’ls establiran, obrint de nou portes e finestres y tancant les que tenen, alçant les parets de aquelles y abaixant-les tantes quantes voltes los pareixerà y ben vist los serà per a millorament de aquelles. E açò puxen fer sens demanar llicència, ab què no sia en perjuhí dels vehins, guardant en aquest particular les disposicions forals del present regne.
IIII. Íttem, és estat pactat etc., que als dits nous pobladors se’ls establiran·en la forma sobredita, a cens ab lloïsme y fadiga, totes les eres que de present estan fetes e fabricades en lo dit lloch de Xeldo; y, en cas que hatja falta de aquelles, se’ls establiran sitis per a què puixen fer noves heres y fabricar aquelles.
V. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor duch de Cardona y per sa excelència los dits sos procuradors, establiran als dits nous pobladors y a sos succesors totes les terres de la horta y regadiu del dit e present lloch de Xeldo y terme de aquell; ab pacte que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells e per sos succesors, donar e pagar cascun any et in perpetuum a sa excelència y a sos succesors, per cascuna fanecada de terra, tres sous reals de València, censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lluysme y fadiga, pagadors cascun any en les dites festes de Nadal e sanct Joan de juny del any primervinent mil sis-cents y tretse, y la segona en lo dia y festa de Nadal aprés inmediate següent, e així cascun any et in perpetuum, juntament la sisena part de tot allò que colliran, així en gra com en altre qualsevol gènero y espècie d’esplet, com és lli, cànem, llegums y altres semblants.
VI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any et in perpetuum, per cascuna cafisada en lo secà de dit e present lloch, de una part, dos sous reals de València censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lloïsme e fadiga, pagadors cascuns anys en los dies e festes de Nadal e sent Joan de juny migerament, comensant la primera paga pro ut in precedenti capitulo continetur; y de altra part, la huitena part de tots los fruits que en dit secà se colliran.
VII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors <que> en la terra campa del secà o en altra qualsevol part del dit secà plantaran vinyes, per temps de huit anys sien tenguts y obligats, ells e sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, no sols los dits dos sous de cens ab lloïsme y fadiga per cascuna cafisada, però encara, si entre les tires de les dites vinyes sembraran cosa alguna de qualsevol gènero que sia, de allò que serà sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, per ells e sos succesors, donar e pagar cascun any a sa excelència y a sos succesors la huitena part de allò que es cullirà de dites terres y entre dites tires de vinyes.
VIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors puixen plantar vinyes, garroferes y figueres en la horta del terme del dit e present lloch de Xeldo, presehint llicència de sa excelència o de son llegítim procurador; los quals vasalls, vehins y habitadors, per temps y espay de huit anys no sien tenguts ne obligats a donar a sa excelència ni a sos succesors més de dos sous per cafisada, passats los quals huit anys tinguen obligació de pagar la huitena part del vi y demés fruits que es colliran en dites vinyes, oliveres, garroferes y figueres que en aquelles se plantaran, los quals huit anys hatjen de córrer del dia que comensaran a plantar dites vinyes e arbres fruitals, precehint dita llicència segons és dit.
VIIII. Íttem, és estat pactat etc., que totes les moreres que de present estan plantades o de hui avant plantaran dits nous pobladors y sos succesors, sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, donar e pagar cascun any a sa excelència y a sos succesors la sisena part de aquelles, ço és, de sis moreres, la una per a sa excelència y les cinch per als nous pobladors, comensant a contar per la part que sa excelència manarà e servit serà, o per son llegítim procurador o arrendador; açò entès y declarat que, en aquest conte, no·s fasa número ni conte de les moreres velles ab les plantes noves fins tant que ab tot efecte sien criades. Y en cas que algú dels dits <nous> pobladors no tingués sis moreres per a què de aquelles se puga traure una per a la part de sa excelència, o dotse per a què·s puguen traure dos y de aí avant proporcionalment, les que no aplegaran a sis se alfarrase la fulla de aquelles i·s traga la sisena part per a sa excelència o a sos succesors.
X. Íttem, és pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors no puguen plantar moreres en la terra campa de <la horta> del lloch de Xeldo, sinó tan solament en les vores dels camps de dita terra campa, segons ús y practica de bon llaurador, lo que si contravindran les puga manar tallar e arrancar sa excelència o son procurador, o arrendador o persona que exerceixca jurisdicció per sa excelència en dit lloch. Açò emperò entès y declarat, que si en la horta de dit e present lloch de Xeldo hi haurà alguna terra campa e inútil per a haver de sembrar e cullir en aquella forment, en tal cas dits pobladors o qualsevol de aquells puixen plantar en dites terres inútils les moreres e fer morerals de aquelles a tota sa voluntat, precehint emperò llicència de sa excelència o de son llegítim procurador.
XI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats a pagar a sa excelència y a sos succesors tots los fruits en grans, fruita y altre qualsevol gènero de collita, a la sisena y octava parts, exceptes e llíberes de delme e premísia, perquè dits drets del delme e premísia tinguen obligació de pagar dits nous pobladors e vinga a càrrech de aquells y no de sa excelència.
XII. Íttem, és estat pactat etc., que cascú de dits nous pobladors puixen sembrar, en la part de la terra que se’ls establirà, dos fanecades de alfals per al sustento de ses cabalcadures. Y per quant de la terra que sembraran de alfals no se ha de collir altre fruit, per ço és estat pactat que cada hu dels dits nous pobladors que sembraran dites dos fanecades de alfals, hajen e sien tenguts e obligats de pagar a sa excelència e a sos succesors quatre sous reals de València cascun any ultra dels dits tres sous, ab lloïsme y fadiga, que tenen obligació de pagar cascun any a sa excelència e a sos succesors per cascuna cafisada cascun any en les festes de Nadal y sant Joan de juny migerament.
XIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits procuradors de sa excelència y en son nom faran gràsia, als dits nous pobladors y a sos successors, de tots los arbres de fruita que hi haurà en la horta del dit e present lloch de Xeldo, de qualsevol gènero y espècie que sien, per a què·s puguen aprofitar llíberament exceptats, emperò, garroferes, figueres, perquè dels fruits de semblants arbres se ha de donar a sa excelència la sisena part en la horta y la octava en lo secà. Y que no puguen plantar arbres fruitals dits nous pobladors si no és precehint llicència de sa excelència o de son llegítim procurador.
XIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors puixen, de les vinyes que se’ls establiran, collir agràs o raïms madurs per a llurs cases tan solament, ab moderasió, y que puxen així mateix penjar dels raïms de dites vinyes fins en una càrrega, los quals raïms no puguen donar-los a sos ganados ni aquells deixar entrar en dites vinyes sots les penes que se’ls imposaran.
XV. Íttem, és estat pactat etc., que la part de les garrofes, panses y figues que tocarà a sa excelència, los dits nous pobladors e sos succesors tinguen obligació donar-la en ses pròpries cases, a les quals tinga obligació de anar lo colector o arrendador que serà de dit lloch.
XVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació, segons que ab lo pressent capítol se obliguen, a donar a sa excelència y a sos succesors la part que li tocarà en lo raïm que portaran a ses cases per a fer vi de aquells, y portar aquell a la casa o trull que per sa