Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVVЧитать онлайн книгу.
danys de les terres de horta, secà y terme de dita vila, y puga fer y fermar paus en son poder conforme disposicions forals del present Regne, lo qual dit justícia no puga conèxer de ninguna causa criminal.
III. Ytem, <és> estad pactat y concordad per y entre les dites parts que lo dit procurador general de sa excelència, en grau de apelació puxa e haja de nomenar de totes les causes civils y criminals de qualsevol calitat y espècie que sien. Y de les que de una vegada haurà conegut y sentenciat en primera ynstància, o en grau de apelació per actes interlocutoris o sentència difinitiva, puixa conèixer segona vegada y sentenciar aquella a vot e parer de altre assesor y persona perita en lleis.
IIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la sisena part de tot gènero de fruyts que es culliran en la horta de dita vila. E així mateix, tinguen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors sis sous reals de València, sensals, rendals, anuals, perpetuals, ab lloïsme e fadiga, per cascuna cafizada que se’ls establiran y posihiran en la horta de dita vila, franchs de tot dret de delme y primícia per qua<n>t di<t>s pobladors nous han de pagar al retor que huy és y per tem<p>s serà, y al arcidiano de la iglésia mayor de la ciutat de Tortosa, la quantitad que es solia pagar ans de la expulció dels moros, sobre la qual pretenció y ha litis pendencia en la Real Audiència de la ciutat de València. Y los nous vassalls e pobladors, aprés de haver fet establiment de dita vila, en nom de dita universitat puxen elegir y nomenar un síndich per a què aquell, juntament ab el procurador de sa excelència, hajen de prosegir e pasar avant dita causa fins a sentència difinitiva y real execució de aquella, los gastos de la qual vindran a càrrech de sa excelència y no de dita universitat.
V. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per y entre les dites pars que los dits nous pobladors puguen gosar y gossen francament de tota la fruita del<s> a<r>bres que y aurà en la horta de dita vila, la qual no es podrà conservar exceptades les garrofes, fig<u>es si en secaran, raïms si es farà pansa o vi de aquell, perquè de aquestos tals fruits han de pagar la sisena part conforme los demés fruits y grans, cànem, lli y altre gènero de llegum que es culliran en dita horta. Los quals no pugen plantar atres abres de aquell gènero y espècie que està dit sens presehir licència de sa excelència o de son llegítim procurador.
VI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a pagar a sa excelència y a sos succesors, de totes les moreres que estan plantades, la sisena part, que és, de sis, una per a sa excelència y les sinch per a els pobladors. Y així mateix, hagen de pagar la sisena part y en la mateixa forma de les que uy avant es plantaran, les quals se hajen de plantar y planten en les vores dels camps conforme és ús y costum de bon llaurador, y no en mig dels camps. Y <si> voldran fer y plantar morerals, ha de ser en terres que no pugen aprofitar per a sembrar en aquelles forment y no en altra part alguna; y si es plantaran en dites terres, ha de ser preseint licència de sa excelència o de son procurador general.
VII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y per sos succesors <se obliguen,> donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la güitena part de la fruita que es culliran en lo secà de dita vila, exceptada la fruyta dels abres que y aurà en dit secà de la qualitat de la reservada en la horta, que són franchs. Y més, han de ser tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen los dits nous pobladors, per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any et imperpetuum, dos sous reals de València censals, rendals, annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga etc., per cascuna cafizada.
VIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo presen<t> capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de portar franch y llíberament lo dret del raïm a la cassa o trull que sa excelència tindrà per a dit efecte; y si del raïm se farà pansa, tingen obligació de portar a ses cases; y lo mateix se entenga de les garrofes y figues per a què, aprés de estar seques y ben tractades, vaja lo col·lector o arrendador a la casa de dits nous basalls e pobladors a cobrar lo dret que tocarà a sa excelència. Y accí mateix, tinguen obligació dits nous pobladors y sos succesors pagar a sa excelència y a sos succesors, lo dret de olives que tocarà a sa excelència, en oli net y clar, posat francament en la casa que es nomenarà y es designarà per a dit efecte.
VIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència establirà a dits nous pobladors, y a sos succesors, tota la terra campa de montanya per a què la puixen sembrar de forment o de allò que millor los pareixerà, ab què agen de pagar, segons que ab lo presén capítol prometen pagar per ells y per sos succesors, a sa excelència y a sos succesors, dos sous reals de València censals, rendals, anuals y perpetuals, ab lloïsme y fadiga, pagadors cascun any et imperpetuum, per cascuna cafizada; y per rahó dels fruits que en aquella se culliran, la güitena part. Y si per cas en la dita terra campa plantaran vinyes, garroferes y figueres, sa excelència <els farà> gràcia e mercè del dret e part de fruit que li tocarà per tems de güit anys, ab què hagen de pagar cascun any, segons és dit, los dits dos sous de cens, fadiga y lluïsme per cascuna cafizada. Y finits y acabats los dits huit anys, hagen de pagar e pagen conforme la terra que ab present està plantada, presehint emperò licència de sa excelència e de son llegítim procurador per a plantar dita terra, per a què es tinga notícia de tems que es planta, per a què de allí avant comensen a córrer los dits huit anys. Y si en la terra que de nou se plantarà sembraran forment, llegums e altra qualsevol gènero de sembradura, tinguen obligació de pagar la güitena part de allò que es cullirà en aquella.
X. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que si per cas se perdés lo plet e causa que es porta en dita Real Audiència entre lo reverendísim senyor bisbe y lo arcidiano de la ciutat de Tortosa, de una, y sa excelència de part altra, en la qual causa se han de inmiscuhir los nous pobladors de la present villa, y per ells són síndich y procurador, segons que desús està dit desús; y fos condempnat a què se agués de pagar delme y primícia en fruits, en tal cas, ara per llavons, llavons per ara, hajen de ser tenguts y obligats los dits nous pobladors, segons que ab lo presén capítol <se obliguen>, a donar e pagar a sa excelència y sos succesors, en la horta de dita vila, de la setena part de tots los fruits que aquells culliran, y en lo secà la novena de tot lo que es cullirà, franques de dit dret de delme y premícia.
XI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que les cases de la present vila de Fanzara y ses aldees se hagen de estimar per un fuster y per un obrer de vila, persones de inteligència y satisfacció, les quals migan son jurament han de dir, declarar y estimar la verdadera valor de cascuna de aquelles; del qual valor y preu, de les dos parts <sa excel·lència fa gràcia y mercè> als dits nous pobladors y a cascú de aquells als quals se’ls establirà; la tercera part se ha de adosar a sens enfiteussis ab lloïsme y fadiga, a for de sis dinés per lliura reals de València.
XII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que totes les terres que se establiran als dits nous vasalls y pobladors, així en la horta com en secà e terme de dita vila, se entén establir a sens emphiteosis, ab lloïsme y fadiga, conforme la naturalea del contracte y disposicions forals del present regne.
XIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se retura per a si <y> a sos succesors lo dret de nomenar justícia, jurats y mostasaf en la forma supradicta, y tota la jurisdicció criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, ab facultad d’elegir procurador general, alcait y altres oficials semblans.
XIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que lo procurador general ha de conèixer en primera instància de totes les causes criminals privativament; y los