Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVVЧитать онлайн книгу.
y a bona guarda y custòdia se detingen en la dita e present vila, com sigen vehins de aquella. Atès que lo castell de Suera és de omenage y se ha de conservar sa alcaidia, de tota la Serra de Fanzara han de pagar drets de alcaidia, que és un almud de forment y altre de panís per a cada casa.
XV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se reserva, per a si <y> a sos succesors, facultad per a fer ordinacions per a el bon govern del<s> nous vasalls y conservació dels tèrmens y terres, ymposant penes, alteran-les y llevan-les, e inovant les fetes y la conservació de les que la present vila demanarà y suplicarà a sa excelència.
XVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que per quant los dits nous vassalls y pobladors han representat los gastos y despeses que se ofereixen en conservar los asuts ab què regen les hortes y molen los molins, se’ls fa gràcia als dits nous pobladors y vassalls de el dret de les herbes de la montanya y horta per tems de nou anys, contadors dende el dia de Tots Sans primervine<n>t y del corrent any en avant. Lo qual tems se hage de tenir y acabar per Tots Sans de l’any mil si-sens vint-y-u, ab llívera facultad, ple bastant poder de arrendar-les y dispondre de aquelles.
XVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y vasalls de la present vila de Fanzara y ses aldees puguen pasturar sos ganados y gozar de les dites herbes, ab què tinguen obligació de pagar la desena part dels corderos y cabrits que nayxeran en dita vila y son terme; y del ganado de serda, vulgarment dit marranchons, hajen de pagar e paguen, de deu, u; e los forasters a qui se arrendaran les dites herbes hajen y tingen obligació de pagar, dels corderos y cabrits que·ls nayxeran dins dit terme, la mitad de lo delme a sa excelència y a sos succesors, que és, de vint, hu, los quals han de estar ben criats conforme és ús y costum del present regne; y los marranchons eo porsells, que sien de set semanes.
XVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que pasats los dits nou anys, sa excelència y sos succesors puga e pugen arrendar les dites herbes y aprofitar-se de elles, deyxan als dits pobladors y nous vassalls lo past per a sos ganados, per lo dit delme, en tot lo terme.
XVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència senyalarà als dits nous pobladors y sos succesors lo bobalar que antigament estava senyalat, per a què tan solament puga entrar en aquell lo ganado de la carniceria de dita vila y ses aldees, lo qual en ningun temps se ha de poder arrendar, ni per sa excelència ni per sos vassalls.
XX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que de les penes que se imposaran en la horta y secà de dita vila, ultra del dany, ha de ser la una part de sa excelència, la altra per a el consell, y la tercera per a el justícia o jutge que·l declararà o sentenciarà, y per al acusador o denunciador, per iguals parts.
XXI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que y ha de haver llibre en lo qual se escriguen e continuen les queixes e los clams o denunciacions, lo qual ha de estar en poder del receptor que serà de penes y composicions. Y haja de estar obligat lo justícia davant del qual se farà la tal querella, clam o denunciació, a manifestar-la en poder de dit receptor.
XXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los actes judicials se han de rebre per lo escrivà de la cort, si lo y haurà, y en absència o falta de aquell, a on convindrà conforme la ocurrència del tems. Y les paus y treühes se han de fer com fins ha huy per la persona que les ha rebudes en lloch del escrivà, <com> fins a güy se à costumat.
XXIII. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous vasalls e pobladors hajen de prestar jurament y homenages de fidelitat y vassallasge, per ells y per sos succesors, en favor de sa excelència y sos succesors, en mà y poder de son procurador general o de la persona que pareixerà a sa excelència, prometent y jurant guardar fidelitat conforme les disposicions del present regne.
XXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous vasalls e pobladors y agen de prometre, segons que ab lo present capítol prometen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors tot lo dret que li pertanyerà en dita vila de Fanzara y ses aldees, cascun any et imperpetuum, en les festes de Nadal y de Nostra Senyora de agost, comensant la primera paga lo dia y festa de Nostra Senyora de agost del any primervine<n>t mil si-sens y tretse, y la segona en lo dia e festa de Nadal aprés immediate següent, y així cascun any consecutivament.
XXV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy són y per temps seran de dita vila y ses aldees, tingen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors lo dret dels grans en les heres, de les quals los dits nous pobladors ni sos succesors no el puguen traure que primerament no sia tret lo dret de sa excelència. Per a el qual efecte tingen obligació de donar notícia y avisar al colector o persona a càrrech de la qual estarà recullir dits grans; y en lo cas que serà avisada la tal persona y serà renitent y descuidada en cobrar lo dit dret a sa excelència degut y pertanyent, havent-hi perill de aygües o diluvi o altra qualsevol tempestat, estant dits grans en les heres, puguen los dits nous pobladors y sos succesors traure de perill y posar en cobro tots los grans, ab tal que primerament sien mesurats en presència y asistència del justícia o de un jurat o de dos testimonis, per a què conste de la part que tocarà a sa excelència. Y estiga a càrrech dels dits nous pobladors y de sos succesors y traure de les heres o cases, a despeses de sa excelència, tindrà designats per a dit menisteri y efecte, y no dels dits vassalls.
XXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites pars que sa excelència se reserva per a si y a sos succesors tots los drets de regalies, com són les montanyes y pasts de aquelles en la forma sobredita, forns, flaqueries, molins, tendes, tavernes, hostals, carniseries y altres semblans si les hi haurà.
XXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que la part de lli y cànem que pertanyerà a sa excelència y a sos succesors, la hagen de pagar los dits nous vassalls y pobladors en la heretat y hera a on se cullirà, ymmediate aprés de ser collit o arrancat, pagant de set garbes o manolles, una. Y tinga obligació el colector o receptor a càrrech del qual estarà lo cobrar la part de sa excelència, de anar per ells al dit camp; y per a dar-o, tinguen obligació dits vassalls y sos succesors de donar notícia a dit colector, y no pugen alsar ni traure del dit camp dites gavelles, garbes o manades fins tant per part de sa excelència se hague pres lo dret e part que li toca y pertany. Y si per cas lo colector no anirà per dita part esent avisat, en tal cas pugue<n> recullir totes les garbes o manades en la forma que desús és dit.
XXVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de moldre en los molins fariners de sa excelència, y fer lo oli en les almàseres si les hi haurà, coure lo pa en los forns, comprar en les tendes, carniseries, flaqueries y tavernes; però emperò comprar totes les dites coses llíberament los divendres en lo mercat públich que se acostumen fer en la dita vila, lo qual no puga ser en ningun altre dia de la semana.
XXVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no puxen vendre en ses cases ni altra part, per menut, ninguna de les coses que es venen en les dites tendes, flaqueries, carniseries y tavernes; emperò, se’ls dóna facultat als dits nous pobladors y a sos succesors que dels fruits que prosehiran de les collites puixen vendre, ço és, lo forment y sivada a barsella, y de ahí en amunt; y lo vi y oli, a miges quartes, y de allí en amunt; figues y panses, a liures, y de ay en amunt; y les garrofes de mig arova en amunt.
XXX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos successors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors un sou per cada casa per dret de morabatí, lo qual dret se haja de e<x>higir