Senyors, bandolers i vassalls. AAVVЧитать онлайн книгу.

D’altra banda, l’emperador era germà de Caterina d’Àustria, esposa de Joan III.

¶ ³⁹ Aquesta aliança es veié encara més refermada l’11 de gener de 1552 mitjançant el matrimoni l’infanta Joana amb Joan Manuel, germà de la llavors difunta Maria Manuela. G. PARKER, Felipe II. La biografia definitiva, Madrid, Planeta, 2012, pp. 65-68.

¶ ⁴⁰ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V. Un hombre para Europa, Barcelona, Austral i Espasa, 2014, p. 228.

¶ ⁴¹ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 634-635.

¶ ⁴² À. CASALS, L’Emperador i els catalans..., pp. 431-438; C. de DALMASES, El padre Francisco..., pp. 49-51; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 635-636; id., Carlos V. Un hombre..., pp. 228-229.

¶ ⁴³ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 394-398; A. KO-HLER, Carlos V: 1500..., pp. 295-298.

¶ ⁴⁴ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 637-644; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., p. 298; C. de DALMASES, El padre Francisco..., pp. 57-62.

¶ ⁴⁵ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 391-398 i 409-417; V. DE CADENAS Y VICENT, Caminos y derroteros que recorrió el Emperador Carlos V. (Noticias fundamentales para su Historia), Madrid, Hidalguía, 1999, pp. 74-75; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 644-650; id., Carlos V. Un hombre..., p. 229; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 298-301.

¶ ⁴⁶ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., p. 636; id., Carlos V. Un hombre..., p. 229. E. TISSERAND, Historie civile et religiese de la cité de Nice et du départament des Alpes-Maritimes, vol. 2, Niça, Llibreries de Visconti i Delbecchi, 1862, pp. 43-47.

¶ ⁴⁷ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 417-419; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 300-303.

¶ ⁴⁸ J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., pp. 359-364.

¶ ⁴⁹ Veg. doc. núm. 1. La pena pecuniària contra l’infractor s’elevava a 20.000 florins d’or. J. MARTÍ FERRANDO, Poder y sociedad..., p. 53.

¶ ⁵⁰ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 652-655.

¶ ⁵¹ Els Països Baixos contribuïren amb 500.000 ducats. Llavors, s’esperaven 200.000 del regne de Nàpols, 100.000 de Sicília. Els restants 400.000 els havien d’aportar els regnes peninsulars. J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 300-301.

¶ ⁵² Veg. docs. núm. 2 i 3.

¶ ⁵³ J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 301-308.

¶ ⁵⁴ J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., p. 388.

¶ ⁵⁵ J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 308-327; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., pp. 366-371.

¶ ⁵⁶ Tot i que Pau III mantenia una teòrica neutralitat, la seua postura sovint va ser incerta i ambivalent. En aquest cas, tractà de persuadir els prínceps alemanys perquè no oferiren el seu suport a l’emperador, tot obligant-lo a arribar a acords amb ell respecte al Milanesat.

¶ ⁵⁷ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 419-425; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V. Un hombre..., p. 235; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 303-305.

¶ ⁵⁸ C. OMAN, A History of the Art of War in the Sixteenth Century, Londres, Greenhill Military Paperbacks, 1999, 229-243.

¶ ⁵⁹ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 425-428; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V. Un hombre..., pp. 235-236; id., Carlos V, el César..., pp. 655-657; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 305-310.

¶ ⁶⁰ El tractat secret de Meudon se subscriví el 19 de setembre de 1544, el jorn següent al de Crépy, mitjançant el qual ambdós es comprometien a lluitar junts contra els protestants i a facilitar les coses perquè s’hi convoqués el Concili a Trento, Metz o Cambrai.

¶ ⁶¹ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V. Un hombre..., p. 237; F. CHABOD, Carlos V..., pp. 211-251.

¶ ⁶² Dedicar aquest apartat a Francesc de Borja podria ser entès ben bé com una temeritat –una rústica paràfrasi– puix que és molt el que s’ha escrit sobre la figura del IV duc de Gandia alhora que resulta complicat conèixer i accedir a tota la bibliografia. És per això que potser hom puga trobar mancances. Emperò, vaja per davant, que el propòsit d’aquestos paràgrafs no és sinó proporcionar als lectors una succinta introducció al recull documental amb la finalitat de fer-lo més intel·ligible.

¶ ⁶³ E. CALLADO ESTELA i M. NAVARRO SORNÍ, «En tierra de infieles. Fray Juan Micó y la fundación borgiana de Santa Cruz de Llombai» i «La espiritualidad valencina del siglo XVI y San Francisco de Borja», en E. García Hernán i M.ª del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Politica, religión y cultura en la Edad Moderna, València-Roma, Albatros Ediciones i IHSI, 2011, pp. 223-235 i 669-679; M. GÓMEZ MUNTANÉ, «Francisco de Borja y la música: autor y promotor» i M. PESET i P. GARCÍA TROBAT, «El nacimiento de la primera Universidad de la Compañía de Jesús», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 4 (2012-2013), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 107-129 i 517-528.

¶ ⁶⁴ E. GARCÍA HERNÁN, i M.ª del P. RYAN, «Ignacio de Loyola y Francisco de Borja, frente a frente (1539-1552)», en E. García Hernán, i M.ª del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Politica, religión y cultura en la Edad Moderna, València-Roma, Albatros Ediciones i IHSI, 2011, pp. 733-744.

¶ Скачать книгу