Introducció a la història econòmica mundial (3a ed.). Gaspar Feliu i MonfortЧитать онлайн книгу.
les malalties pulmonars i gastrointestinals, i al desarrelament respecte als grups familiars o de relació i a les solidaritats de poble. Apareix així la consciència de classe com a conseqüència de la constatació de pertànyer a una comunitat nombrosa, que només disposa per a subsistir de la seva capacitat de treball venuda a canvi d’un salari, i també de la seva pobresa, més punyent davant el ràpid enriquiment empresarial.
La qüestió dels nivells de vida de la classe obrera, en el seu doble vessant, renda i condicions de vida, ha estat i és encara molt discutida. Resumint podem dir, en primer lloc, que avui ningú no defensa que les classes baixes de la població britànica haurien estat millor si no s’hagués produït la Revolució Industrial (Mokyr, 1985). D’altra banda, s’ha de tenir en compte que els sectors afectats per la Revolució Industrial no signifiquen la major part del valor afegit de l’economia britànica fins després de 1850: per tant, el seu impacte sobre els salaris i les condicions de vida només podia ser també relatiu. A més, els anys de la Revolució Industrial foren anys de guerres i de fort creixement de la població, factors que en principi cal considerar com a depressors del nivell de vida.
Els càlculs sobre l’evolució de la renda són molt variats, però per a l’època de la Revolució Industrial (1760-1830) la major part coincideixen a dir que la renda real dels treballadors va baixar o, com a molt, es va més o menys mantenir. Amb el retorn de la pau (1815) els salaris reals van créixer, però no es poden deixar de banda les dades que indiquen, fins a 1850, un fort malestar social. En canvi, a la segona meitat del segle el creixement del salari real és poc discutit i es veu refermat per altres indicadors, com el fort augment del consum de sucre.
L’evolució de les condicions de vida és un tema encara molt més complex que el del salari real. Les opinions pessimistes es basen sobretot en el creixement de la mortalitat, que en part podia ser senzillament efecte de la major urbanització de la Gran Bretanya: tradicionalment la mortalitat era més elevada a les ciutats que al camp. També s’han fet servir com a indicadors del benestar mesures antropomètriques, especialment l’altura de la població, però les diferents mostres utilitzades donen resultats diferents, si bé també en aquest cas sembla clara la millora a la segona meitat de segle.
La Revolució Industrial va donar oportunitats de treball i d’especialització a molts obrers, però els nivells de vida eren encara extremadament baixos el 1850, tot i que superiors als de la resta de l’Europa de l’època i també als de la Gran Bretanya de mitjan segle XVIII; i encara a les acaballes del segle XIX una tercera part de les famílies obreres angleses vivien prop dels nivells de vida mínims i la meitat dels seus membres morien a l’asil.
Com a resum, creiem que es pot afirmar que fins a la segona meitat del segle XIX la Revolució Industrial no va tenir potència suficient per a ser determinant en l’evolució del nivell de vida britànic; per tant, el procés d’industrialització no pot ser considerat el principal responsable dels canvis en els nivells de vida. També s’ha de tenir present que la Revolució Industrial afavoria més la millora del salari real que de la qualitat de vida, i que la diferenciació social entre patrons i obrers va anar acompanyada també d’una diferenciació en el si de la classe obrera. De fet, la desigualtat social va ser creixent entre 1820 i 1860, per a decréixer a continuació (Engerman, 1994).
En definitiva, no es pot culpar la Revolució Industrial d’haver empitjorat els nivells de vida de la classe obrera, però en els primers moments potser sí la seva qualitat de vida, per bé que caldria repartir les culpes entre els canvis en les condicions de treball i de vida i el creixement de la població. Una altra cosa és que la distribució dels beneficis hauria pogut ser menys desigual sense comprometre el creixement econòmic, i també que disposicions legals o inversions relativament petites (en sanitat, per exemple) haurien pogut tenir efectes altament beneficiosos. Però el benestar de la classe obrera no entrava en les preocupacions dels empresaris ni dels governs.
Bibliografia
Bàsica
ALLEN, R. C. (2009): The British Industrial Revolution in Global Perspective, Cambridge.
BERG, M. (1987): La era de las manufacturas 1700-1820. Una nueva historia de la Revolución industrial británica, Barcelona.
FLOUD, R. i P. JOHNSON (dir.) (2004): The Cambridge Economic History of Britain, vol. I, Industrialization, 1700-1860, Cambridge.
LANDES, D. S. (1979): Progreso tecnológico y revolución industrial, Madrid.
MC CLOSKEY, D. (1985): «The Industrial Revolution 1780-1860: A Survey», dins R. C. FLOUD i D. MC CLOSKEY: The Economics of the Industrial Revolution, Totowa.
MOKYR, J. (1993): La palanca de la riqueza: creatividad, tecnología y progreso económico, Madrid.
Complementària
CIPOLLA, C. M. (1969): Història econòmica de la població mundial, València.
CRAFTS, N. F. R. (1987): «British economic growth 1700-1850: some difficulties of interpretation», Explorations in Economic History, 24.
– (1995): «Exogenous or Endogenous Growth? The Industrial Revolution Reconsidered», The Journal of Economic History, LV, 4.
– (1997): «Some dimensions of the ‘quality of life’ during the British Industrial Revolution», Economic History Review, L, 4.
DEANE, P. i W. A. COLE (1969): British economic growth, 1668-1959. Trends and structure, Cambridge.
ENGERMAN, S. L. (1994): «Reflections on ‘The Standard of Living Debate’: New
Arguments and New Evidence», dins J. JAMES i M. THOMAS (eds.): Capitalism in context. Essays on Economic Development and Cultural Change in Honor of R. W. Hartwell, Chicago.
ESCUDERO, A. (2002): «Volviendo a un viejo debate: el nivel de vida de la clase obrera británica durante la Revolución Industrial», Revista de Historia Industrial, 21.
FEINSTEIN, Ch. H. (1978): «Capital Formation in Great Britain», dins P. MATHIAS i M. M. POSTAN (eds.): Cambridge Economic History of Europe, vol. VII, The industrial Economies: Capital, Labour and Enterprise, part I, Britain, France, Germany, and Scandinavia, Cambridge, 1978.
– (1998): «Pessimism Perpetuated: Real Wages and the Standard of Living in Britain during and after the Industrial Revolution», The Journal of Economic History, 58.
GERSCHENKRON, A. (1968): El atraso económico en su perspectiva histórica, Barcelona.
KNICK, H. C. (1998): «Textile Prices and the Industrial Revolution», Economic History Review, 51, 1.
MADDISON, A. (1991): Historia del desarrollo capitalista. Sus fuerzas dinámicas: una visión comparada a largo plazo, Barcelona.
MOKYR, J. (1977): «Demand versus Supply in the Industrial Revolution», The Journal of Economic History, XXXVII, 4.
– (1985): «The Industrial Revolution and the New Economic History», dins J. MOKYR: The Economics of the Industrial Revolution, Totowa.
– (1990): Twenty-five Centuries of Technological Change: an Historical Survey, Chur.
NORTH, D. C. (1984): Estructura y cambio en la historia económica, Madrid.
O’BRIEN, P. K. (1993): «Introduction: Modern Conceptions of the Industrial Revolution», dins P. K. O’BRIEN i R. QUINAULT (eds.): The Industrial Revolution and British Society, Cambridge.
PEARSON, R. (1993): «Capital Formation during the Industrial Revolution Revisited: Insurance Valuations and Some New Sectoral Estimates», Explorations in Economic History, 30, 4.
POMERANZ, K. (2000): The Great Divergence: Europe, China, And The Making Of The Modern World Economy, Princeton.
TUNZELMANN, G. N. VON (1993): «Technological and Organizational Change in Industry during the Early Industrial Revolution», dins P. K. O’BRIEN